Leonard Cohen, poeta culte i popular

Amb Leonard Cohen desapareix un dels grans poetes de l'últim terç del segle XX i aquestes primeres dècades del XXI. El bard canadenc es va fer un lloc destacat en la creació literària musicada tot i que va començar tarda la seva carrera, que hauria pogut culminar perfectament amb el recent Nobel de literatura, que va anar a parar

-amb el mateix mereixement- a l'altre gran referent contemporani de la brillant simbiosi de lletres i acords, Bob Dylan. Cohen encarnava com ningú una infreqüent condició de pont entre l'alta cultura i la cultura popular, perquè va saber transmetre emocions sublims amb un llenguatge a l'abast de qualsevol persona amb sensibilitat. Com d'altres artistes, al llarg de la seva carrera va tenir interès en molts gèneres i estils, i d'aquesta manera llega obres mestres del folk, del jazz o del pop, sempre amb un inconfusible segell personal. Amb Take this waltz o Hallelujah, passant per Suzanne o So long Marianne, entre moltes altres cançons, la seva música ha interessat diverses generacions, fet que l'havia convertit ja fa molts anys en un clàssic que transcendia les modes. A You Want It Darker, el seu últim disc, publicat fa un mes encara no, la seva veu profunda i pausada sonava a comiat, i ara la seva mort permet creure que, efectivament, aquest era el missatge. Cohen se'n va en un any particularment dur per a la música popular d'arrel anglosaxona: a la seva mort s'hi ha de sumar les de Prince i David Bowie, uns altres genis creatius.