Agressions sexuals i reincidència

Estem encara impressionats per la brutalitat amb què un penat de permís, autor de greus delictes violents i sexuals, va tornar a agredir una dona a qui va segrestar, va violar i va intentar assassinar. Aquests fets ens convoquen a la compassió, l'ajuda a la víctima i al seu entorn. També al rebuig del fet violent, a reprovar intensament l'agressor i a reclamar a les autoritats el final d'aquests crims. S'han demanat públicament responsabilitats a l'Administració penitenciària i aquesta ha demanat disculpes i ha donat les seves explicacions. Però l'impacte del fet és tan intens que no sembla suficient i alguns opinadors han carregat contra aquests agressors, els programes de tractament, els permisos i altres recursos que s'utilitzen en el complex procés de rehabilitació dels delinqüents violents.

Però el coneixement expert sobre les possibilitats de prevenir la reincidència dels agressors sexuals diu una altra cosa. Els agressors sexuals, com a grup, tenen un nivell de risc de reincidència que se situa entre els més baixos d'entre tots els delinqüents. Aquest risc s'avalua en termes estadístics i de probabilitat. Però això no és una predicció del comportament futur. No diu qui, com i quan es cometrà un nou delicte. Les estadístiques donen una estimació del risc futur i en base a això - i a altres elements complementaris- els professionals actuen. Si a aquestes estadístiques hi sumem les raons i dinàmiques individuals que determinen que un agressor sexual pugui tornar a delinquir, els professionals tindran més recursos per prevenir la reincidència. I a més de conèixer la taxa de reincidència dels agressors sexuals també se sap que els programes de tractaments a la presó aconsegueixen reduir un 10% el risc de reincidència d'aquests delinqüents.

En el cas de l'agressor sexual reincident que analitzem, sembla que s'havia complert adequadament el pla terapèutic, que incloïa diversos permisos de sortida. Així que els tècnics penitenciaris i els jutges van considerar que aquest nou permís seria com els anteriors: un bon exercici d'entrenament per a la vida futura en la comunitat. Però les coses no han sortit com s'esperava. ¿Aquest error és conseqüència d'una mala praxi professional o forma part del marge d'error propi d'aquesta mena d'intervencions?

Els successos que són poc freqüents, com aquest que analitzem aquí, es donen com a conseqüència d'una cadena interactiva d'errors. Una sola equivocació mai explica aquest tipus de successos. La prevenció fracassa perquè s'acumulen diversos errors entre els processos del pla preventiu. Tant els tècnics penitenciaris com els jutges i la policia saben, millor que ningú, el risc que representen aquests agressors i especialment quan estan en llibertat. Són els primers a avaluar aquest risc i activar els recursos per gestionar-lo. Però han de compatibilitzar aquell risc amb l'obligació que tenen de promoure la rehabilitació dels delinqüents. Per a això a les presons de Catalunya s'apliquen programes de rehabilitació, de valoració i de gestió del risc de reincidència iguals que els que s'utilitzen en altres països occidentals. Els mateixos programes que s'usen a Suècia, Holanda, el Canadà o Anglaterra, que són els que han demostrat més eficàcia. Aquests programes es basen en els avenços científics de la criminologia, la psicologia i ciències afins. La responsabilitat dels professionals és aplicar, innovar i avançar en tot allò que s'ha demostrat amb rigor que funciona, encara que sigui de forma limitada.

En aquest camp professional els esforços de la Generalitat en el tractament dels agressors sexuals i d'altres delinqüents violents són molt rellevants. És fàcil citar alguns exemples: la creació de la Comissió Mena, el 2007, i en resposta a la recerca de nous procediments de gestió del risc de la reincidència dels delinqüents sexuals, la implementació de protocols de valoració de risc de reincidència violenta, la millora dels programes de tractament dels agressors sexuals i, molt recentment,  la incorporació de noves pràctiques d'intervenció amb agressors sexuals d'alt risc com l'anomenat programa Cercles.

Notícies relacionades

"T'he de matar perquè ja he estat a la presó per violació"

El jutge ordena l'ingrés en presó provisional del violador reincident

La desgraciada realitat d'un succés en quà la prevenció va fallar s'ha d'analitzar amb rigor i no enmig d'una discussió irritada en què només es destaquen blancs i negres on el que hi ha és un degradat de grisos.

Catedràtic de Psicologia de la UB.