Finestra d'auxili
Anèmia informativa
/
Segons la reacció dels mitjans de comunicació de divendres passat, la desaparició de Leonard Cohen per a Espanya és infinitament més rellevant que la mort de Paco Nieva. A tenor de l'espai que va ocupar en les portades de diaris digitals o de paper, dels minuts que se li van dedicar en els informatius de ràdio i televisió, sembla que el canadenc Cohen ha incidit més en les vides dels espanyols que l'acadèmic, autor, escenògraf, figurinista, pintor, literat Francisco Nieva. Per als que no siguin del gremi, vull aclarir que el papanatisme dels mitjans patris i la seva devoció per la cultura anglosaxona que ens emboteixen pels ulls i les orelles, es deu sobretot a la comoditat. Hi ha més imatges disponibles de qualsevol artista anglosaxó (i és més fàcil i barat accedir-hi) que d'un espanyol.
No diguem ja d'altres regions del món. Tan bon punt salta la notícia, les agències internacionals serveixen aquests plats precuinats a les redaccions i a penes requereix esforç servir-nos-els a nosaltres, l'audiència. Molt més costós és preparar en redacció una peça original que no sigui un refregit.
La precarietat dels mitjans a Espanya, l'altíssima xifra de periodistes acomiadats els últims anys, els ERO que no s'aturen en tots els grups de comunicació, el tancament de les delegacions a províncies i de corresponsalies internacionals dels principals mitjans, etcètera, tenen com a resultat un empobriment tan gran de la nostra dieta informativa, cultural i ideològica, que estem com a lectors i espectadors gairebé anèmics. La qualitat d'una democràcia té un termòmetre infal·lible: la qualitat dels mitjans informatius. Els ciutadans exigim i votem en base al coneixement que tenim de la realitat. La desigualtat econòmica comporta ja una altra desigualtat: la cultural. Jo no vull viure en un país en què la gent tingui dificultats per saber qui va ser i què va fer Paco Nieva, perquè esbrinar-ho és només per a elits. La segregació de rics i pobres, també en cultura, es paga molt cara.
