El PSOE i el PSC guanyen temps

La primera reunió entre el president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, i el flamant reelegit primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va alleujar la tensió entre aquestes dues formacions que s'ha intensificat des de l'abstenció a la investidura de Rajoy. Els dos dirigents van descartar la ruptura entre les dues organitzacions i van obrir un període de reflexió sobre el tipus de relació que mantenen. Fernández va fer cas omís als que demanaven a Ferraz un «càstig exemplar» als socialistes catalans. Una resposta en calent, enmig de la convulsió que viu el PSOE, hauria pogut tenir conseqüències imprevisibles. S'ha imposat, doncs, el sentit comú.

Tot i així, el problema de fons hi continua sent. El temps pot ajudar a reconduir les aigües al seu llit. Però no ho faran de manera espontània. Una de les missions que tindrà la comissió creada per guanyar temps serà definir què entenen els uns i els altres pel terme «nació». Possiblement, aquest és un dels problemes de fons que ni dins ni fora del socialisme s'ha pogut abordar des de la Transició. Els eufemismes s'han mostrat incapaços de solucionar definitivament la qüestió, encara que és cert que han garantit dècades de convivència i prosperitat.

Notícies relacionades

Javi López (PSC): "Si no cabem dins un projecte federal, es fa difícil pensar que Catalunya cap a Espanya"

PSOE i PSC descarten una ruptura però revisaran la seva relació

El segon assumpte que ha de resoldre aquesta comissió entre el PSC i el PSOE és el de la vinculació orgànica entre les dues formacions. Podria semblar un assumpte intern, però probablement serà una manera d'explicitar també de quina manera conceben les relacions entre Catalunya i Espanya. Des del 1978 fins avui, l'actual marc de relació entre els socialistes ha donat credibilitat al projecte federalista. Molts militants i votants del socialisme a Catalunya entenien que la manera com es vinculaven aquests dos partits es corresponia als principis d'autonomia, unitat i lleialtat que havien de presidir una política territorial de caràcter federal. Ara se senten veus que qualifiquen aquest tipus de relació d'«asimètrica» i clamen per una uniformitat que només aconseguiria complicar les coses.

Iceta i Fernández van evitar un primer match ball. Era el que els convenia a les dues organitzacions, però només es pot esperar que aquesta maniobra no sigui un altre moviment entre bastidors dels que volen controlar el PSOE i que acabi amagant una maniobra per aconseguir guanyar un congrés de males maneres.