L'emoció en l'Era Emoji ;)

A La verdad sobre el caso Savolta, Eduardo Mendoza posa en boca d’un personatge, que n’acaba de retratar un altre sense quasi ni conèixer-lo: «La naturalesa crea infinits tipus humans, però l’home només ha inventat mitja dotzena de caretes».

Personatges històrics com Napoleó, Hitler, Chuck Norris o Miliki van triomfar fent-ne servir només una durant tota la seva vida. D’altres, com els del PSUC que van acabar al PP o com David Bowie, van fer-ne servir alguna més. Un cretí que es nega a canviar pot ser coherent, però també un cretí. I algú que muta massa ho pot fer per arribisme, però també per coherència amb el seu esperit aventurer.

   

Bowie un dia era alienígena, i un altre, cabareter berlinès. Els seus fans s’actualitzaven més que els sistemes operatius de telefonia mòbil. Apple ha llançat un emoji amb el llamp de la seva etapa Aladdin Sane, amb què es dedueix que l’única forma de ser una rock star és convertir-te en aquell Bowie (ho sento, Bono).

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A l’Era Emoji, hi ha tantes emocions com cares et brinda el telèfon: somriure atribolat amb gota de suor, empipament engripat, timidesa vols-una-Chiquilín. Sentim tal com el mòbil ens marca que sentim i la gent posa convertint tot el seu cos en un emoji viu: dibuixen un cor amb les mans, esbossen un petonet pinyoner lateral o treuen la llengua per la comissura.

Recordo un amic que sempre s’aixecava la samarreta per pinçar-se el mugró quan el fotografiaven. A vegades ens animava que l’hi toquéssim i llavors semblàvem una barreja entre el quadro del Louvre Gabrielle d’Estrées i la seva germana i C-3PO arreglant les connexions de R2-D2 en un set de porno amateur. A l’Era Emoji, que de passada ha aniquilat la ironia (a veure qui escriu ara un whatsap per vacil·lar sense postil·lar-lo amb una emoticona; jo sempre en faig servir), trobo a faltar gent que posi així, sense cenyir-se a la plantilla gestual. Perquè de l’anèmia del nostre llenguatge delmat per aquests símbols i de la paleta que ens ofereixen per expressar les emocions (i, per tant, per sentir-les) en depèn la riquesa de les nostres relacions. Quedem avisats ;).