Festa

Tot apunta que s’acaba la festa dels préstecs al 0% d’interès, encara que cap particular que demani un crèdit a aquest interès els hagi vist, perquè són només apunts comptables en el món irreal de les finances mundials. Les mateixes que van portar a la fallida el sistema el 2008, les que van escapar a l’intent de control polític el 2009 (aquella cimera a Londres on Sarkozy va demanar refundar el capitalisme) i les que han sobreviscut a les decisions de Bernanke / Yellen a la Reserva Federal dels EUA per part del dòlar i de Draghi al BCE per part de l’euro.

El curt termini s’ha imposat. Res de reformes i límits al capitalisme de casino. Acabada la festa de barra lliure per a tots fins que s’acabi la música impulsada, amb molt d’encert, per la Fed i el BCE, en pocs mesos tornarà la rutina de sempre: risc d’inflació, pujada de tipus d’interès, ofec de les economies familiars que es van acomodar al crèdit assequible. Per descomptat, en tot el temps que va durar la facilitat de crèdit propiciat pels bancs centrals emissors de moneda, no es va veure ni un indici de millora sòlida en els contractes de treball. S’acaba la festa financera i els seus coets de colors per distreure el personal, i molts dels polítics convidats encara no entenen per què hi van assistir.