¿On és el meridià zero?

L’església de l’antic convent franciscà de Santa Anna, a Alcover, ha estat transformada en un modern espai escènic, el Convent de les Arts. Es troba a menys d’un quart d’hora de Tarragona, Reus, Valls o Montblanc, al bell mig del Camp de Tarragona, un àmbit territorial on viuen més de 600.000 persones. Però una prestigiosa emissora cultural anima a assistir a les representacions que s’hi fan «tot i que està una mica lluny». ¿Una mica lluny d’on...? 

L’any 1920, els bolxevics van crear a la Sibèria oriental l’efímera República del Llunyà Orient ('Dal’nevostó naya Respublika'), un estat titella oportunament interposat entre la naixent Unió Soviètica i el sempre l’inquietant imperi japonès. A Txità, que n’era la capital, segurament devien trobar que la seva república no es trobava en cap llunyà orient, sinó allà mateix. ¿Com podien ensenyar tant el llautó aquells novells decisors instal·lats a Moscou...?

PRIMACIA BRITÀNICA

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els anglesos no van vacil·lar ni un instant a considerar que la numeració dels meridians havia de començar pel que passava per Greenwich, barri de Londres, i mostrar el planisferi amb el Regne Unit ben al mig; de retruc, Oceania o Alaska quedaven llunyíssim, relegades a l’extrem de qualsevol mapa. Els francesos van fer el mateix amb el meridià de París, però amb menys fortuna: els mapes d’arreu continuen avui acceptant aquesta primacia britànica a l’hora de numerar els meridians.

Tothom tendeix a creure’s el meridià zero de qualsevol cosa, el melic del món. Ordenem l’univers a partir de nosaltres. Alcover està lluny a criteri dels barcelonins i Vladivostok es troba a uns insultants 131 ºE, una longitud remota per als europeus, moscovites inclosos. En el terreny ideològic passa una cosa semblant. Ens resulten llunyanes, 'et pour cause' extravagants, les idees altres que les nostres. Enllà del nostre meridià, només solem veure una llunyana foscor vagament inquietant. Tots som més o menys fonamentalistes sense adonar-nos-en. Hauríem de pensar-hi. Sobretot aquests dies...