El PSOE acabarà recolzant Rajoy

Tota la incertesa de l’actual moment polític passa pel PSOE. I es resumeix en una pregunta: ¿permetran els socialistes que el Congrés dels diputats aprovi els Pressupostos del Govern de Rajoy? La impressió és que acabaran fent-ho. Hi haurà anades i vingudes, fintes i sobresalts, però els exponents del poder real que encara segueix tenint el PSOE, l’autonòmic, el municipal i l’institucional, no tenen cap més sortida. Encara que per imposar-la aguditzin el deteriorament intern del partit.

Que els parlamentaris socialistes acabin de sumar-se a la resta dels partits per iniciar el desmuntatge de la 'llei Wert' i que, finalment, el PSOE hagi negat el vot a l’exministre Fernández Díaz podria fer pensar el contrari. Però aquestes iniciatives poden ser perfectament compatibles amb el fet que els socialistes permetin que s’aprovi el sostre de despesa i després els Pressupostos.

Perquè el PP estava disposat a retocar la LOMCE, almenys pel que fa a la supressió de les revàlides. El pacte educatiu que vol el ministre Méndez de Vigo passa per reformar aquest text. S’haurà de veure fins on, però és clar que en aquest capítol el PSOE no ha fet una ofensa insofrible a Rajoy. Pel que fa al nomenament de Fernández Díaz, el més significatiu i que confirma la voluntat socialista d’entendre’s amb el PP, és que, des d’un primer moment i fins a l’últim minut, el seu cap parlamentari, en sintonia amb Javier Fernández, estigués disposat a validar la decisió del PP.

Que al final Antonio Hernando hagi tornat a desdir-se indica que el PSOE està segurament pitjor del que es pensa. A Madrid s’explica que han sigut les pressions de persones molt pròximes a la comissió gestora les que han propiciat el canvi. La van convèncer que recolzar l’exministre reprovat afavoriria Podem i donaria nous arguments a la campanya de Pedro Sánchez. I també que el PP ho podria comprendre. El que resulta sorprenent i inquietant és que la comissió no hagués fet aquesta  anàlisi fa una setmana.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per tant, la línia oficial inaugurada amb l’abstenció en la investidura es manté. La pregunta és quantes ficades de pota dels actuals dirigents provisionals es produiran abans que se celebri el congrés que hauria d’acabar amb la seva interinitat. Hi ha qui pensa que la seva celebració s’accelerarà perquè siguin les mínimes possibles. Felipe González, l’única referència de lideratge que queda en el descompost PSOE, sembla haver-ho entès així. Cosa que explica la seva trobada pública d’ahir amb Susana Díaz a Sevilla. Fa un mes i mig va propiciar la defenestració de Pedro Sánchez. Ahir va coronar la presidenta andalusa com a futura secretària general del partit.

Els que manen al PSOE hauran de passar abans el mal trago dels Pressupostos. S’haurà de veure com ho escenifiquen. En el que no van tenir gaires miraments és a l’hora de posar el PSC al seu lloc. Aquesta setmana han castigat els de no. Aviat els prendran els drets de vot a Madrid.