L'aposta del PNB

A l’hora de governar, el PNB ha rebutjat les opcions basades en primar la ideologia, o la ràpida consecució dels objectius màxims, i ha decidit prioritzar l’estabilitat, no pas buscar conflictes d’incert resultat amb l’Estat i practicar el gradualisme. La conseqüència és el pacte amb el PSOE, que no es limita a un acord de legislatura, sinó que implica l’entrada de tres consellers socialistes al Govern basc. 

Després de les eleccions del 25-S passat que li van donar la victòria amb 28 diputats, un més que en la legislatura anterior, el PNB tenia altres opcions. Una era seguir governant en minoria amb acords puntuals. O amb el PSOE, o amb Bildu, o fins i tot amb Podem o el PP. Però n’hi havia altres que, al preu de plantar cara a l’Estat, en teoria permetien anar més lluny des del punt de vista nacionalista i tenir un Govern amb un suport parlamentari més ampli.

El pacte triat amb el PSOE (9 escons) li dóna 37 diputats, un menys que la majoria absoluta, que és de 38, ja que el Parlament basc té 75 escons. Això no implica cap dificultat per a l’elecció d’Urkullu (no és necessària la majoria absoluta i no s’hi pot votar en contra, sinó a un candidat alternatiu), però sí que obligarà a una tasca parlamentària contínua. En canvi, el pacte amb els nacionalistes radicals de Bildu (18 escons) li hauria donat una majoria més àmplia de 44 diputats. I amb Podem hauria arribat als 39 escons. Sumant-hi Bildu i Podem (amb la bandera del referèndum d’autodeterminació) hauria arribat ni més ni menys que a 57 diputats sobre 75.

¿Per què el PNB no ha optat per Bildu o per Podem? Perquè creu que l’aliança amb qualsevol d’ells l’hauria arrossegat sense remei a un conflicte seriós amb l’Estat, un conflicte d’aquells que permeten alçar grans banderes, inflamar el carrer i generar molta adrenalina però que al final donen pocs resultats o porten a la derrota.

Sense rupturismes

Sense rupturismesEl pacte amb el PSOE explicita que la reforma de l’Estatut respectarà l’ordenament legal vigent i és que el PNB no creu en rupturismes. Pensa que el conflicte danya no només l’economia, sinó també el prestigi d’Euskadi. A més, ja va intentar una cosa així amb Ibarretxe (1999-2009) i no només no va aconseguir res, sinó que va perdre el poder. El 2009 es va trobar amb un Parlament en què –després de la prohibició de les candidatures de Batasuna– el socialista Patxi López va ser elegit lehendakari perquè entre el PSOE i el PP tenien majoria absoluta.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però el PNB no es va radicalitzar. Ordenadament, va substituir Ibarretxe per Urkullu i va recuperar el Govern el 2012. I ara no vol repetir experiments encara que hi hagi àmplies majories absolutes per fer-ho.

A Catalunya s’hauria de reflexionar sobre el PNB. Aquí hi ha polítics en el poder –gràcies a la CUP– que amb el 44,9% d’electors independentistes (últim CEO) asseguren que la independència es toca amb els dits i que serem la mar de feliços.