La bretxa salarial dispara la desigualtat

Els salaris tenen una incidència determinant en la desigualtat extrema, aquest mal que és un llast per al desenvolupament sostenible i impedeix acabar amb la pobresa. Quan es parla de les condicions laborals per a una vida digna, el debat se centra en els salaris mínims, indispensables per garantir drets. No obstant, l’impacte de la remuneració variable dels executius, l’escassetat de llocs de treball que s’aguditza i un mínim sentit de l’ètica han posat el focus també en els salaris màxims i per tant en les bretxes salarials dins de les organitzacions. De tot això tracta un recent informe d’Oxfam Intermón.

Als països de l’OCDE, els salaris més baixos han caigut des del 1990 mentre augmentaven el 20% els dels directius. En els països en desenvolupament, la situació és més aguda. Per un costat, hi ha la informalitat en l’ocupació que fins i tot afecta majories. Per un altre, els salaris en les cadenes globals de producció, agrícoles, tèxtils o de components. Salaris mitjans entre 70 i 120 dòlars al mes en països com el Nepal o el Pakistan impedeixen a la gent sortir de la pobresa. Les més de 300.000 dones que treballen en el sector tèxtil de Myanmar, cobrant una mitjana de 40 dòlars al mes, no poden afrontar ni la salut ni l’educació. L’acumulació es produeix aigües amunt, bé en forma de benefici, bé en salaris desorbitats dels que controlen aquestes cadenes. En el costat positiu cal esmentar el Brasil, on, entre els anys 2001 i 2012, el 10% dels salaris més baixos va créixer per damunt del 10% superior, cosa que va tenir una incidència determinant en la reducció de la desigualtat en aquest país. La bretxa salarial importa i molt.

FINS A L'ANY 2133

Tot plegat sense oblidar que la bretxa salarial de gènere és insultant a tot el món. Els càlculs d’Oxfam indiquen que si se segueix aquest ritme només es podrà assolir la igualtat salarial entre dones i homes –una cosa tan evident com pagar el mateix per fer la mateixa feina– l’any 2133.

Espanya destaca per la seva elevada bretxa salarial, de les més altes entre els països desenvolupats. A partir del 2008, en plena crisi, els salaris del 30% que menys cobra van caure un 18%. En el mateix període, de forta destrucció d’ocupació, van pujar aquells del terç de remuneracions més elevades. 

La caiguda dels salaris baixos suposa que el nombre de treballadors pobres hagi crescut fins gairebé el 14%, xifra només superada a Europa per Romania, Grècia i Sèrbia. Es tracta de persones que fins i tot tenint un salari, no poden cobrir les seves necessitats bàsiques. Una realitat que s’acarnissa en els més joves, un quart dels quals es troba al límit de l’exclusió.

A més del tancament urgent de la injusta bretxa salarial de gènere, la sisena més gran d’Europa, proposem dues mesures per afrontar la desigualtat salarial.

BRETXA SALARIAL MÀXIMA

La primera és apujar el salari mínim interprofessional (SMI) dels 764 actuals a 1.000 euros. L’SMI espanyol és el segon més baix de la Unió Europea. Cobrar el salari mínim, especialment en les grans ciutats, és sinònim de vulnerabilitat. Un 18% de les dones treballadores, davant un 8% dels homes, es troba així.

La segona mesura que proposem és establir una bretxa salarial màxima. Actualment, el salari màxim és 100 vegades més elevat que el mitjà –no pas el mínim– a les empreses de l’Ibex, i en alguns casos arriben fins a 400 vegades més.

Som conscients que aquesta és una proposta disruptiva. Al cap i a la fi es tracta majoritàriament d’empreses privades que fixen les remuneracions segons el seu criteri, captant talent per millorar la seva productivitat i premiar la responsabilitat. Bé. Encara que cal preguntar-se quant. Quin és el valor real i màxim que una persona pot aportar a una organització. ¿Milions d’euros?, ¿centenars de vegades més que la major part dels empleats? I tot plegat en temps i organitzacions que han destruït llocs de treball, mentre mantenien o apujaven els salaris més elevats. L’ètica també té un lloc en aquesta discussió econòmica.

PREMIAR L'APORTACIÓ

Notícies relacionades

Les espanyoles amb feina cobren gairebé el 15% menys que els seus companys

La bretxa social de gènere és més gran ara que el 2008

La bretxa que suggerim és d’1 a 10 entre salari màxim i salari mitjà. Prou per premiar l’aportació, sense caure en excessos demencials que consoliden la desigualtat extrema en la societat.

Un bon nombre d’empreses i organitzacions avancen en aquesta direcció, amb reduccions salarials per frenar la destrucció de llocs de treball i bretxes que fins i tot arriben a ser d’1 a 3 entre els salaris mínim i màxim, que permeten gestionar organitzacions complexes d’una forma raonable, preservant al màxim els llocs de treball. En definitiva, un dels béns que seran més escassos en el nostre futur immediat.