Una univesitat pública i de (màxima) qualitat

Em pregunten per què em presento a rector de la meva universitat. Jo contesto: perquè me l¿estimo. Però també: perquè hi crec. Si no cregués en la universitat pública, i d¿aspiració a la màxima qualitat, no em presentaria al càrrec. El nou rector de la Universitat de Barcelona té el doble desafiament de fer d¿aquesta un model d¿universitat --un centre de màxima qualitat-- dins d¿un altre model: el de la universitat pública, pel qual haurà de lluitar.

Temps de retallades i populismes de dretes a Europa: temps dolents per a la universitat. Per a combatre¿ls, has d¿estimar la teva universitat, i creure en ella com a baluard de la universitat pública i d¿excel·lència. Hi ha qui opta en el seu programa per una governança gerencialista i tecnocràtica, de poca visió i baix compromís social com a servei públic. Tindrà els seus votants. Però els meus ho faran per un candidat que al bon govern de la universitat, eficaç i transparent, no li cal dir "governança", sinó programa de govern de la universitat com a organització professional i amb caràcter públic del coneixement.

La universitat no pertany a l'Administració, sinó a la societat. Gràcies als seus impostos i a la confiança dels estudiants, la universitat subsisteix any darrere any. Si la universitat és poc o gens tinguda en compte, es fa mal a aquella, però sobretot a la societat. Perquè estudiar, a part d¿una oportunitat, és un dret, i perquè sense estudis no hi ha indústria, no hi ha opinió democràtica, no hi ha cultura. Tres coses que necessitem, ara més que mai, mentre naveguem per un mar pobre i tempestuós, però en un procés que carrega d¿il·lusió el nostre país. 

Malgrat tot, la universitat no està a l¿agenda de la política. O no hi està entre les opcions preferents. Ens equivoquem. La Universitat de Barcelona ho ha de fer recordar, i se n¿ha de recordar ella mateixa, que ha estat i és una universitat promotora del moviment estudiantil, de la vindicació feminista, de l¿ecologia, de l¿antifranquisme. De la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Ara tampoc pot estar al marge --sense partidismes-- de la voluntat democràtica de regenerar la política, trobar alternatives a l¿economia especulativa, atendre la inclusió de refugiats i minories, i obrir noves vies institucionals pel reconeixement nacional de Catalunya.

Cal que la Universitat de Barcelona s'obri més a la societat i aquesta s'interessi més per ella: per allò que és, que ha estat, i pel seu gran potencial de futur. En termes generals, és la primera de l'Estat espanyol en els rànquings internacionals. S¿ho està guanyant a pols, amb el treball i la vocació dels seus col·lectius: estudiants, acadèmics, personal tècnic. Però encara pot i ha d¿anar més lluny. En el termini de quatre a sis anys hem d¿arribar a ser entre les primeres vint universitats europees. El trípode Universitat generalista consolidada, més Barcelona, més iniciativa i constància catalanes, fa una suma idònia per arribar al cim universitari europeu. Tampoc he sentit d¿altres parlar d¿això.

MOMENTS DE CANVI

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I és que venim d¿uns anys, els darrers, de poca empenta de lideratge, seguidisme de l¿Administració i una molt feble idea sobre el model d¿universitat. Ara és l¿hora de corregir això. Amb canvis puntuals no es farà el canvi que necessitem, si volem ser una universitat pública i de màxima qualitat. Càrrecs nous que foren càrrecs vells no ho aconseguiran. Ja tingueren el seu temps, la seva oportunitat. Ara cal obrir un nou cicle a la universitat que faci política en gran. Tenim el marc legal que tenim, però cal fer-lo instrument de l¿audàcia per arribar més lluny i ser un model de revalorització de la docència, internacionalització de la recerca i participació amb els sectors econòmics i socials, com a retorn a la societat del suport que ella dona a la universitat. Tinc el desig de fer veure a tothom que la universitat pública pot funcionar més bé que la privada, sense perdre ni una engruna del seu compromís social. I la Universitat de Barcelona n¿és un exemple.

Tot el que ens pertoca és una gestió rigorosa i transparent dels recursos materials i una política amb estudiants, acadèmics i personal tècnic que sigui equitativa i alhora adaptada als interessos estratègics de la universitat. La meva candidatura ofereix més de dues-centres mesures de govern que són necessàries i viables. Tot ho diem clar i especificat. Hem evitat les vaguetats i les promeses que d¿antuvi saps que no podràs complir. Sóc filòsof, i per a mi l¿educació superior és quelcom molt seriós. Sóc professor d¿Ètica, i per a mi darrera de cada universitari hi ha una persona. I una il·lusió. Si em voten, no els decebré.