Feixisme virat en rosa

Hi ha hagut moments en què semblava un reportatge de l'¡Hola!. La novel·la de Nieves Herrero Lo que escondían sus ojos ha sigut transformada en sèrie de televisió (Tele 5). Quatre capítols, dels quals ja hem vist el primer. L'argument és l'enamorament sobtat i la passió que va sacsejar Ramón Serrano Suñer -el cuñadísimo de Franco- quan va conèixer Sonsoles de Icaza, bonica criatura casada amb el Marqués de Llanzol. Aquell idil·li va ser un secret, però molt conegut. L'objecte d'aquesta sèrie ha sigut dibuixar el morbo d'aquesta relació, amb un fons, destenyit a propòsit, de nazisme, franquisme i falangisme de l'Espanya de l'època. El color s'han cuidat molt de posar-lo, exclusivament, en la magnífica i prolongada tòrrida passió entre el cuñadísimo i la marquesa. O sigui, que li han donat a la sèrie una mà de pintura titanlac setinat rosa per a interiors, i els ha sortit un fulletó amb pretensions. Parlem de la interpretació si els sembla. Rubén Cortada millora, de llarg, Serrano Suñer en estètica. Més alt i cepat, per descomptat. Però no han pogut arreglar el «blau penetrant dels seus ulls» com deia Alfonso Arteseros, documentalista que va entrevistar l'autèntic Serrano Suñer abans de la seva mort. Però bé, els ulls de Cortada, que són verd aiguamarina,també causen molta impressió. La bonica Blanca Suárez ens fa una Sonsoles de Icaza molt guerrera. No sé si ho era tant l'autèntica. A Franco l'encarna Javier Gutiérrez. L'última imatge televisiva que teníem d'ell és fent d'escuder del tortuga ninja Águila Roja. Amb tots els respectes a aquest excel·lent actor, el seu Francoa vegades sembla de còmic, com inspirat en el de Po-lònia. Si estigués fet expressament fins i tot ho podríem celebrar com un cop de sarcasme mossegador.

El personatge, al meu parer, més interessant és el Marqués de Llanzol. L'actor Emilio Gutiérrez Caba clava aquest ésser savi i prudent que va acceptar resignat les banyes que li va posar la seva dona. Probablement no tenia altre remei. De pinzellades de rigor històric, poques. És veritat que no ho pretenen. Es tracta només de colorejar les passions, amb crits suavitzats de «¡Heil Hitler!» i «¡Heil Franco!» de fons. Suposo que en pròximes entregues se centraran en la figura de Carmen Díez de Rivera, filla que Serrano Suñer no va reconèixer mai. Va estar a punt de casar-se amb el seu germà sense saber-ho. Això permet escenes de molt morbo en aquesta història tan brillant i acolorida de rosa.