El pas endavant del PSE

Les reaccions a Madrid a l’acord entre els socialistes bascos i el PNB per formar un Govern de coalició a Euskadi són, en essència, de dos tipus. Hi ha els que creuen que els socialistes han traït tots els principis a l’obrir un diàleg amb el partit d’Urkullu sobre el dret a decidir i defensar que el País Basc és una nació, i els que creuen que la decisió del PSE és un mal menor perquè ha evitat el pacte entre PNB i l’esquerra abertzale representada per Bildu.

Molt pocs, en canvi, han assenyalat el que té de bo per al socialisme hispà aquesta aliança en un moment en què el vell partit del puny i la rosa no està precisament per tirar coets. L’acostament del PSE al pol nacionalista té la indiscutible virtut de col·locar els socialistes a l’epicentre del debat territorial més important que ha viscut el país des de la Constitució del 1978. L’alternativa era jugar el paper de simple apèndix del PP.

I aquí arribem al quid de la qüestió, que consisteix a saber què vol ser el PSOE de gran, és a dir, a l’Espanya del segle XXI. Sigui dit això amb respecte per a unes sigles que tenen 137 anys. Perquè ¿quin és el paper d’un partit de centreesquerra en una societat avançada com l’espanyola, en una economia globalitzada, amb bona part de la sobirania cedida a la UE i en un Estat en què hi ha nacions, nacionalitats o països que no acaben de sentir-s’hi còmodes?

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Si el PSOE pot resultar d’alguna utilitat per a les noves generacions és perquè pot aportar un fre als excessos del liberalisme, cosa difícil donada la postració de la socialdemocràcia com a ideologia; pot servir solucions humanitàries valentes davant les grans crisis migratòries del nostre temps, i ja en el pla espanyol, pot fer de frontissa amb les forces centrífugues catalanes i basques.

Visió de l’Estat

Al contrari, si s’imposa un PSOE unitari, amb idèntica visió de l’Estat que el PP, sense deixar marge per al diàleg amb els nacionalistes, llavors s’haurà de concloure que, per desgràcia, el PSOE haurà deixat de ser útil. Recordin-ho avui, després del pacte entre Iñigo Urkullu e Idoia Mendia.