La dreta francesa

La dreta francesa s'assembla poc a l'espanyola. Ho acabem de veure en la crucifixió i mort política de Nicolas Sarkozy, el seu Mariano Rajoy. Gastat, el seu únic projecte era tenir el poder per pur desig d'exercir-lo. Diverses personalitats del seu partit li van discutir públicament la idoneïtat de tornar i van treure a la llum els seus propis projectes. Sarkozy sabia esclafar competidors, i per això van anar en compte però no van tenir por com passa al PP -i en un nivell malaltís-- amb Rajoy.

Van obligar a competir Sarkozy en unes primàries davant sis competidors, amb múltiples debats televisats i davant quatre milions de votants. I així es van treure de sobre un home molt impopular, tot i que menys que el líder del PP. Ni els companys de Rajoy a la dreta espanyola ni els seus votants s'assemblen als francesos.

Malgrat que la dreta francesa no sigui exemplar, almenys és més plural que la d'aquí i viu sense tanta genuflexió davant el seu cap. El dit índex estès de Rajoy convertit en l'única font de poder al PP no seria possible allà. I els coreligionaris tampoc acceptarien que seguís en primera línia un Fernández Díaz que hagués fet el que l'exministre espanyol no desmenteix haver realitzat, o que s'hagués pogut refugiar al Senat algú tan sospitós com l'ara santa i ja no jutjable Rita Barberá.

Perquè no li ha passat pel dit a Rajoy fer-ho abans, el PP celebrarà el seu congrés amb dos anys de retard. Per la mateixa raó no tindrà unes primàries amb participació directa dels militants. Els discrepants callen. Esperen que Rajoy es cansi i se'n vagi voluntàriament o que, com va succeir amb Franco, les coses canviïn després que es produeixi un fet biològic.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En la impossibilitat metafísica de ser més corrupta que l'espanyola la dreta francesa resulta menys insultant perquè té almenys la decència de no publicitar-se com un partit regenerador. Sens dubte fa tripijocs, però de forma menys barroera. I quan la justícia enxampa un dels seus afronta amb menys hipocresia les conseqüències. Alain Juppé, un dels que li ha donat l'empenta a Sarkozy, sobreviu en política després d'haver purgat una condemna per malversació de fons per finançar el partit i una inhabilitació de 10 anys.

TRAVESSAR LA FRONTERA

Però el fons ideològic d'aquesta dreta no és gens fantàstic: rendir-se sense condicions davant l'austericidi dictat per Brussel·les i acostar-se al màxim possible a gairebé tot el que diu el Front Nacional. Fillon, el favorit de les primàries, és un catòlic molt actiu en el seu integrisme. Compte, que els que estiguin pensant a fugir del nostre país no s'equivoquin a l'elegir punt de destí perquè a l'altre costat de la frontera aviat hi haurà bastant del mateix.