Seguici fúnebre amb escopetes

Després de la mort de Rita Barberá, l'acompanyament fúnebre ha produït repunts d'audiència. És natural: ha sigut -està sent- un seguici funerari ple de cops baixos i ganivetades entre els assistents. Això és molt espectacular i vistós, per més horrorós que pugui semblar. Celia Villalobos va ser de les primeres a tenir un gran èxit. Va ser quan es va adreçar a Susanna Griso a Espejo público (A-3 TV), i en general a tots els mitjans, i va deixar anar: «A Rita l'heu condemnat a mort». I Albert Castillón li va haver de recordar: «El teu partit la va eliminar de la seva militància, això és el que de veritat la va destrossar». Un altre insigne i destacat alt càrrec del PP, Rafael Hernando, s'ha unit al ganiveteig declarant públicament que a la senyora Barberá «l'han linxat les televisions», a les qualsva qualificar de «hienes que practiquen periodisme d'escrache». Preguntat a quines televisions es referia, va contestar: «La Sexta, especialment». Immediatament li va contestat Ferreras des d'Al rojo vivo, advertint: «Hernando és un dels talibans més importants del PP. El dret a la informació no l'entén. Prefereix els mitjans que li són afins (..) Estan aprofitant la mort de Rita Barberá per evitar que continuï la pressió sobre la corrupció». Al programa El cascabel (13 TV) també es van sumar al sepeli, però variant l'objectiu del seu bombardeig. El presentador, Antonio Jiménez, ens deia amb aïrat accent: «Mesquina i inhumana actitud la d'Units-Podem i altres cuates populistes. Acte abjecte i miserable (..) El populisme comunista, Podem el fa amb els budells i des de l'odi». O sigui, que el seguiment televisiu d'aquest fúnebre seguici, en lloc d'oferir-nos un paisatge piadós i recollit, ens ha ensenyat que el que estan fent alguns és utilitzar la difunta com a escopeta. Creuen que disparant i disparant contra la informació eviten la seva pròpia responsabilitat amb la persona morta. Home, no és normal aquest tipus de sepeli, encara que la Història ens ofereix casos curiosos.

L'any 323 aC, el rei d'Egipte Ptolemeu I es va presentar amb un exèrcit a l'enterrament d'Alexandre. Els macedonis es van pensar que se sumava a rendir tribut al mort. En realitat el que va fer va ser robar el cadàver i enterrar-lo pel seu compte per humiliar Macedònia. Allò va ser tremendo. El mort tant els feia. Solament el volien com a eina de càstig a l'adversari. ¡Ah! La història sempre és lluminosa.