'Se fue, ¡chico!, se fue'
Darrere de Fidel Castro hi havia un projecte alliberador, una forma d'entendre la igualtat i d'exercir la justícia
lainz36419491 files this file photo taken in the 60s shows cuba s prime m161126083850 /
Al voltant de la mitjanit Cuba anunciava el final del món antic.Cuba món antic. Quan Raúl Castro va informar ahir a aquella hora de la mort del seu germà, Fidel, es tancava l'últim capítol de l'enfrontament que durant el segle passat va tenir el món dividit en dues meitats tan enfrontades com incapaces d'entendre's.
Ara la figura política que se'n va anar fa vuit anys, donarà pas a la figura històrica d'un dels líders contemporanis que ha generat més controvèrsia entre afins i detractors. De Castro ningú nega que fos un dictador, però es defensa la figura del dic enfront de l'imperi. Al seu darrere hi havia un projecte alliberador, una forma d'entendre la igualtat i d'exercir la justícia. L'Estat havia d'arribar als més pobres i gràcies a l'educació i la salut universal, avui Cuba té indicadors d'esperança de vida i alfabetisme de primer nivell mundial. Només s'ha de mirar la regió, des de Guatemala fins a Panamà, per no mencionar els seus veïns del Carib com Santo Domingo o Haití per entendre que la revolució que ell va liderar va tenir sentit i que ningú hauria de camuflar el que és evident.
La diferència amb Pinochet, Videla o Trujillo és un abisme i al castrisme no el perseguirà l'ombra de milers de morts i tortures.
El problema és que com la cançó del poeta cubà Pablo Milanés "los días de gloria -que cerraban esperas y abrían ventanas- se fueron volando” i a Castro, la història també el jutjarà amb la severitat de qui ha mantingut tot un poble ostatge de les seves pròpies ambicions, en un règim que conviu malament amb qui dissenteix. La diferència amb Pinochet, Videla o Trujillo és un abisme i al castrisme no el perseguirà l'ombra de milers de morts i tortures. Potser en són “només” centenars, però la llibertat i el respecte als drets no és qüestió de quantitat, sinó de principis. Els mateixos que va utilitzar com va voler durant més de mig segle perseguiran la seva memòria.
CANVIS PER VIA DIPLOMÀTICA
Els historiadors debatran el llegat de Castro durant dècades, i encara que una gran part, dels seus èxits, fracassos i forats negres, segueixen presents en una societat cubana que viu encara impregnada en el castrisme, Cuba ha canviat des que Fidel es va retirar de la vida pública. Caram si ha canviat.Per començar, econòmicament -malgrat l'embargament americà-, el punt més feble i obsolet de la ideologia comunista. Des de la reforma iniciada el 2010, l'Estat ha obert la porta a la creació de capital privat de petits emprenedors en els paladars i cases d'allotjament, ha donat més autonomia als agricultors i facilitats per entrar i sortir de l'illa. Però els canvis més grans han arribat per la via diplomàtica, estrenyent llaços amb el Vaticà del papa Francesc i, sobretot, firmant amb els EUA d'Obama un acord històric que va liquidar la Guerra Freda.
Fins i tot amb Castro a la rebotiga però amb la seva ideologia envoltant Cuba com si pogués mantenir-se aïllada com una càpsula en el temps, el país ja havia començat a distanciar-se del pitjor del seu llegat, i encara que els funerals del Comandant ens en tornaran la memòria i la figura, ja seran l'últim acte d'una època passada. Ara sí: se n'ha anat.
