Una jornada atípica
L'amor normal
Els casaments d'amor normal han de ser normals: la gent balla, es diverteix, plora i riu. És el que volíem celebrar, que som conscients del miracle
esala1565801 barcelona 27 12 2003 manos de un hombre mayor poniendo la a161125164332 /
Vam decidir que ens casaríem comprant al supermercat. Vam passar mesos i mesos imaginant com seria celebrar-ho a casa nostra, qui serien els convidats, com ho organitzaríem tot, qui s’encarregaria de portar a terme la cerimònia. I quan vam acabar amb els nostres somnis, vam començar amb la burocràcia. Finalment, el 4 de novembre tots aquells matins de papers i d’administracions van servir perquè ens donessin el nostre llibre de família, firméssim en l’acta i ens poséssim els anells. El dia 5 era el dia de veritat, sense la foto del Rei ni cap bandera, i al jardí de casa. Havia de ploure però finalment no va ploure, no almenys fins que es va fer de nit.
Deu minuts abans de l’hora prevista, la núvia en barnús recollia tot el que el vent havia fet caure a terra. I quan van arribar els convidats encara s’estava vestint i amb el ram de tulipes gotejant: havia passat la nit en aigua en un gerro, al dormitori. Volíem que fos a casa i que fos una cerimònia com és el nostre amor: sense complexos, natural, divertida. Només havia de respectar-nos una mica el temps i que els càlculs d’espai no ens fallessin. El que jo volia celebrar amb el meu –des de feia un dia escàs– marit era la nostra història, tota la petita història que hem anat construint en els últims anys. Celebrar-ho per fi, a la nostra manera, encara que comportés haver passat l’últim mes dedicant hores a la casa: pintar les parets del jardí, podar els arbres, escombrar les fulles seques de terra. Comprar, muntar, col·locar, ordenar. El nostre amor ha anat una mica d’això, i per tant el casament havia de ser així mateix: normal.
Volíem un casament normal per al nostre amor normal: ell cuina, jo frego els plats, la nena para la taula; ell prepara els esmorzars, jo col·loco la roba, la nena fa el seu llit. L’amor senzill. Ballem a la cuina, arribem tard al col·legi, tenim son els dissabtes d’entrenament, estenem rentadores quan surt el sol. Els casaments d’amor normal han de ser normals: la gent balla, es diverteix, plora i riu. És el que volíem celebrar, que som conscients del miracle.
