EDITORIAL
Més temps, més benestar
Anunci de la Generalitat per donar a conèixer la reforma horària. /
Es tracta d'«afegir temps a la nostra vida» i de «trobar temps dins del temps». Aquests són els lemes de la campanya institucional de la Generalitat que intentarà sensibilitzar sobre un canvi imminent que afectarà en la vida de tots els ciutadans. La vida que t'espera és un eslògan, un avís per a navegants i un elogi dels beneficis que reportarà la reforma horària prevista a Catalunya per al setembre del 2018 a través d'una proposició de llei del Parlament que s'està tramitant, després d'un període d'informes i estudis, amb el consens de tots els grups polítics.
Tot va començar fa uns 10 anys gràcies a l'esforç d'una plataforma que va anar acumulant experts sota el lideratge de l'avui diputat Fabian Mohedano. El 2015, la Generalitat va crear el Consell Assessor per a la Reforma Horària, que ha exercit com a impulsor i divulgador d'una revolució en els costums que es resumeix en un canvi en la concepció cultural del temps. Els espanyols sopem més tard que la resta del món i dormim una hora menys que a Europa, i, és clar, mengem en un horari intempestiu, amb una àmplia franja al migdia i, en conseqüència, amb un desfasament quotidià que s'allarga fins més enllà de la mitjanit. La reforma horària que es proposa a Catalunya tendeix a una organització racional (entre altres punts: dinar entre el migdia i les dues del migdia; sortida de les escoles a les quatre; límit del prime time televisiu a les onze de la nit), més d'acord amb els cànons occidentals. Es tracta de compactar la jornada laboral, de flexibilitzar-la, i de disfrutar de més temps lliure i autònom. Però va més enllà. La reforma defineix un altre estil de vida, que ha de permetre més harmonització i conciliació familiar, més capacitat de gestionar el temps i un augment de la vida social i associativa. Com afirma el diputat Mohedano, «la falta de temps és una barrera d'accés a l'espai públic».
Amb la reforma es busca més cohesió social i, en definitiva, un canvi d'ordre cívic. No serà fàcil modificar inèrcies, i a part de l'Administració el món empresarial i el laboral també han d'apostar per la reforma. El principi d'acord dels agents econòmics sembla confirmar que estan disposats a assumir un repte que persegueix més quotes de benestar.
