No es torna

Hi va haver un temps i un lloc on fins i tot els missatgers estaven ensopits per l'aroma de vi i roses. Era el temps de l'opulència aparent. De la factura ajornada. Del disfruti avui i ja veurem què passa demà. Era només perfum, perquè ni les roses ni el vi eren allà realment. Fum gestionat des de la pilleria i la irresponsabilitat. Fum amplificat des de la corrupció de l'honestedat i la mesura. Corrupció que es va fer sistèmica i sistemàtica. Corrupció que va erigir icones sobrepassades. Aclamades des del temor i la prebenda interessada. Aclamades des de la falta d'escrúpol de qui també vol formar part del festí. I ningú reparava en el fet que les roses i aquell vi eren un préstec enverinat que ens hipotecava a futur, per sempre.

Hi va haver diversos focus de farra sense control. Diverses rutes marcades pel dopatge immobiliari per especular amb el sòl; per cobrar al comptat. Explosions i festivals festers. Petards i focs artificials on encendre vanitats, xarxes de favors i regals a domicili.

I aquell temps va donar lloc a un altre, on tota aquesta falla mal plantada va començar a cremar. El fum va començar a fer irrespirable l'ambient, fins al punt que tant missatgers com vigilants de l'ordre i la justícia van començar a investigar com de podrida estava la fusta que la sustentava. A l'home del sac li demanaven que fos fort i resistís l'embat que hagués tirat la falla a terra d'un cop de ploma. A l'home de l'americana, contenció i mutis. I tot anava mig bé, fins que el foc va començar a envoltar la fallera.

TALLAFOC I DESTERRAMENT

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els seus la van apartar buscant un tallafoc que no arribava. Els seus la van desterrar. La van allunyar del caloret del club de tota la seva vida. Els missatgers van començar a seguir-la com acostumava a fer-ho la premsa del cor, mentre la fallera s'amagava rere la cortina. I la justícia avançava. I els missatgers collaven. I tot, mentre alguns dels antics companys de secrets i aventures de la fallera jugaven al ja t'espavilaràs tu soleta. I llavors, va passar.

La fallera va tornar a ser útil a alguns dels seus antics socis del club. Així són els morts. No parlen i qui els interpreta juga amb avantatge. Van posar els missatgers al centre de la diana mentre van començar a restaurar un llegat com si amb la mort s'eliminés el procés judicial en marxa. Hi va haver de tot. Gesticulacions. Impostura en el dol, en la reivindicació i en la crítica. Missatgers entrant en el joc en un debat embolicador. Familiars demanant últimes voluntats que no van ser respectades. Ús interessat fins al final, i més enllà. Però malgrat l'intent d'assenyalar més el fum que no pas el foc, la justícia no deixarà de fer la seva feina. Tampoc els missatgers. Ni que la Santa cridi.