Elogi (condicional) de la porqueria

Us he fet recollir la merda perquè vull parlar-vos de l'amor», els diu Merlí als seus alumnes. I llançant a l'aire tota la bruta porqueria que havia dipositat sobre la seva taula, va afegir: «El filòsof eslovè Slavok Zizec ens diu que si estimem el món en què vivim, l'hem d'estimar amb tota la seva merda. I si estimem una persona, ¡també!». ¡Ah! Ha sigut un altre gran capítol de Merlí (TV-3), senyores i senyors. Celebro que aquesta sèrie s'hagi aturat en Zizec, iconoclasta, heterodox i celebradíssim pensador nascut a Ljubljana (1949), que es defineix a si mateix així: «La meva única intenció és despertar la gent perquè surti del punt mort» (entrevista d'Inés Martín, Abc, novembre del 2014). L'elogi de la porqueria com a ingredient de l'amor és interessant des del punt de vista de les relacions humanes. Estimar una persona és estimar-la amb tota la porqueria dels seus errors, bogeries i despropòsits, hi estem d'a-cord. Però aquest raonament, quan em miro, m'incomoda. ¿He d'estimar i alabar la porqueria que de sobte ens puguin llençar des de la tele? Aquest diumenge, el meu benvolgut Ramón de España va escriure a EL PERIÓDICO un interessant perfil i defensa de Javier Cárdenas. El va titular El pioner de la porqueria. Al marge del seu afecte per Cárdenas, perquè el sector del pinyol talibà nostrat el considera un botifler i un enemic de la pàtria, cosa que sempre provoca atracció als que nedem a contracorrent, al marge d'això, advertia Ramón: «La meva simpatia cap a ell no es basa en els seus actuals programes, que ni veig ni escolto, sinó per ser pioner de la teleporqueria (...), un subgènere periodístic que no ha pogut evolucionar pitjor ni caure en mans més funestes». O sigui, que la simpatia potser era per contrast. Aquella teleporqueria inicial, d'anys enrere, un punt «guillada i excèntrica», en el fons era naïf comparada amb com ha evolucionat aquest gènere. Home, no sé si la superposició de porqueria televisiva, vista en diacronia, redimeix o fa bona la porquerieta primera. Però és veritat que la tele ha transformat el bonic lema de la medalla de l'amor deixant-lo en:  «Avui més porqueria que ahir, però menys que demà».

En la gala Iris de l'Acadèmia de la TV (13 TV), el premi al millor informatiu, el més fiable, va ser per a Vicente Vallés. Se'l mereix. El que fa meditar va ser veure Alfredo Urdaci com a gran encarregat i dispensador del guardó. ¡Ahh! Passen els anys, i aquell «ce-ce-o-o», com a resum de porqueria informativa, persisteix.