Pressupostos o pressupostos

Aquest darrer any les úniques prediccions que s’han encertat en la política catalana són les que s’han fet a posteriori. Escenaris totalment imprevisibles –passos al costat inesperats, empats exactes en assemblees multitudinàries, investidures sorpresa– han condicionat el tauler polític i han canviat el curs dels esdeveniments fins al punt que ja ningú no s’atreveix a dibuixar escenaris de futur, i menys si hi ha la CUP pel mig. Això s’ha notat aquests dies a l’hora de fer previsions sobre què passarà amb els pressupostos; fins i tot els analistes més categòrics, ara escarmentats, introdueixen condicionals a les seves tesis de futur. 

  

 Assumint el risc d’equivocar-me de mig a mig, doncs, estic amb els qui pensen que aquests pressupostos s’aprovaran amb el suport de la CUP. Però no pas perquè a la CUP li faci cap efecte l’amenaça del «si no hi ha pressupostos, s’ha acabat el procés», ni tampoc perquè són els comptes més socials de la història, sinó perquè el Govern Puigdemont-Junqueras (i tot Junts pel Sí en pes) ha acabat fent-se seva la proposta política de la CUP: el referèndum. Justament, l’argument dels cupaires per impedir el debat de pressupostos era la discrepància en l’estratègia política global. Eliminada la discrepància i acordat el full de ruta, doncs, ja no hi ha motiu per bloquejar els números. O almenys això és el que diu el sentit comú polític.

    

Acabi com acabi, hi ha una cosa que sí que podríem afirmar amb moltes probabilitats d’encert: què farà el Constitucional. En aquest cas es fa bona aquella cita que diu que la millor manera de predir el futur és estudiar el passat. I el passat ens ensenya que, a diferència

 de la CUP, l’aparell de l’Estat sempre actua segons el previst i mai no falla. 

SORTIDA EN TROMBA

Economia ja ha dit que destina 5,8 milions al referèndum a través de dues partides, una de 5 milions per a processos electorals i una altra de 0,8 milions per a processos participatius, cosa que ha fet sortir en tromba i en poc temps de diferència el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, i la mateixa vicepresidenta Sáenz de Santamaría, tots a fer advertiments. Per Hernando incloure una partida pel referèndum és una «decisió desafortunada» i el Govern de Rajoy actuarà. Catalá diu que el Parlament no pot aprovar partides de matèries sobre les quals no té competència. I Santamaría recorda que el Govern espanyol no permetrà la celebració del referèndum perquè «liquida l’essència de la nació espanyola». Així acabarà l’operació diàleg més breu de la història; amb un nou recurs del Govern espanyol i una nova suspensió del Tribunal Constitucional. Res de nou a l’horitzó.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    

No cal conèixer gaire Oriol Junqueras per deduir que té el pla B preparat: pressupostos o pressupostos. Ni cal ser un crac de l’anàlisi política per saber que, com més furibunda sigui la reacció del Constitucional contra els pressupostos, més fàcil serà que s’aprovin al Parlament.