Anàlisi
Doble setge
Avança el setge al propietari d’apartament turístic que opera al marge de la llei. Es produeix en un doble sentit: aflorant negocis, cosa que va bastant lenta; i exigint la taxa turística a tot aquell subjecte d’aquesta, tal com acceleren aquests dies tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona. La taxa turística dels pisos que ja són legals a Barcelona s’equipararà a partir de l’abril en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya a la dels hotels de luxe (2,25% euros per pernoctació davant dels 0,65 euros que pagaven abans); per als de fora de Barcelona, la quota serà de 0,90 euros (davant dels 0,45 euros fins ara).
Sembla justa aquesta equiparació si tenim en compte el rendiment comparat entre el RevPar d’aquells hotels i els ingressos nets dels apartaments.
I avança molt més ràpid el setge al turista perquè pagui la part alíquota que li correspon per l’ús del territori i del patrimoni. Fins ara, abonant els serveis d’allotjament, de restauració, de shopping, de cultura, de transport, etc., cobria tots els seus costos turístics. Els corresponents al manteniment i desenvolupament del territori i del patrimoni han carregat històricament sobre les espatlles dels ciutadans.
L’avanç s’executa en un doble sentit. El primer, la Generalitat augmentarà la taxa dels creueristes que s’estan menys de 12 hores a Barcelona. Passaran a pagar 0,65 euros per dia no pernoctat. I el segon, l’ajuntament barceloní està disposat a fer que se sumin a la taxa tots aquells que visiten la ciutat encara que no hi pernoctin. No són els vint-i-dos milions de persones com diu l’ajuntament, ja que compta dins d’aquesta xifra els que vénen a treballar o van directament a l’aeroport, però són diversos milions. Es tracta de visitants que en les seves vacances a qualsevol lloc de la costa o de l’interior fan un tour de dia per la ciutat. Aquest segon setge no seria possible tancar-lo en positiu si no s’implica els intermediaris. Per aquest motiu adquireix una rellevància extraordinària la figura que acaba de crear la Generalitat de l’assistent de recaptació. Executarà la mateixa funció que els hotelers: cobrar al turista i abonar en nom seu la taxa turística a l’autoritat autonòmica. D’ara endavant executaran aquesta tasca també les companyies de creuers, les agències de viatge, les transportistes, les OTA, les Apps i tot aquell que estigui intermediant en el viatge.
Mentre va aflorant tota l’oferta d’apartaments turístics i els turistes paguen el que han de pagar, el 2017 serà un any esplèndid per al reequilibri de les aportacions fiscals entre els actors turístics i a més es produirà un increment de la recaptació. Aquest nou escenari facilitarà que els veïns vegin alleugerides càrregues turístiques que abans pagaven i redundarà en una millor percepció del turisme.
Una vegada aclarit això, els ajuntaments podran accelerar la presa de decisions en matèria de planificació turística urbana.
