Cara i creu de la xarxa
No és Airbnb, sinó el debat pendent
La proliferació de serveis via internet fa evident la necessitat de la seva regulació
Cada vegada llegim més notícies relacionades amb els proveïdors de serveis a internet (ISP, en les seves sigles en anglès). Els exemples més recents i pròxims han sigut, per un costat, la sanció de l’Ajuntament de Barcelona als portals Airbnb i HomeAway per facilitar el lloguer de pisos turístics il·legals, i per un altre, la reunió entre el mateix ajuntament i portals de lloguer (com Airbnb) per tractar el problema del lloguer –car i escàs– a la ciutat.
Aquestes notícies tenen una cosa en comú, i és que totes dues posen en relleu una qüestió molt actual i de difícil solució: ¿què es pot exigir a una empresa, concretament a un ISP, en relació amb l’impacte que els seus serveis tenen sobre qüestions relacionades amb el bé comú i els drets fonamentals? Els exemples citats apunten al dret a la vivenda, però podem fer una extensíssima llista de serveis proporcionats per ISP com Google, Facebook, Airbnb i Uber, que tenen un clar i fort impacte sobre drets fonamentals i qüestions de marcat interès públic.
A través de les xarxes socials es generen situacions en què el dret a la vida privada o la llibertat d’expressió i d’informació queden desprotegits. També la configuració d’un espai públic d’accés lliure a qualsevol tipus d’informació xoca amb exigències de control i censura fetes a ISP com Google i el famós dret a l’oblit. I això sense perdre de vista com s’intenta regular l’accés a continguts il·lícits per estar connectats amb xarxes criminals o amb la protecció del menor (pornografia infantil, divulgació de continguts nocius com els que fan apologia de desordres alimentaris...).
Si tradicionalment els defensors del bé comú són els poders públics, a internet som principalment els internautes juntament amb els ISP els que marquem el tractament de la llibertat d’expressió, la intimitat o fins i tot els que podem incidir amb força sobre l’accés a la vivenda en qualsevol ciutat del món.
Si mirEm com han tractat l’assumpte els especialistes, fins als anys 90 es debatia si era necessària una regulació d’internet, ja que aquest espai era la conquista de la llibertat i la mirada se centrava en el clar potencial d’una xarxa neutra on internautes de tot el món poguessin accedir a la informació sense restriccions. A partir del segle XXI no s’ha deixat de defensar la necessitat d’una internet lliure i neutra, però la gran transformació de la xarxa social ha acabat per fer evident que és necessària una regulació dels agents que hi participem. La pregunta que ens fem els juristes ja no és, doncs, si s’ha de regular, sinó com s’ha de fer. ¿Com ho fem per respectar la llibertat d’individus i empreses a la xarxa, assegurant que els principis de l’Estat social i democràtic, i especialment els drets fonamentals, també es respecten?
S’ha d’assegurar la llibertat que dóna la no regulació i al mateix temps regular el respecte dels béns bàsics de la societat. Són empreses (moltes d’elles, nord-americanes) que operen en tot el planeta i han de tractar realitats culturals –i, per tant, normatives– molt diverses. Sabem que la Xina, per exemple, exigeix als ISP que censurin continguts, i per això empreses com Google han acabat abandonant el país, mentre que altres, com Facebook, hi han continuat però efectuant la censura exigida. Les dues empreses estan a favor d’una internet sense censura, però han adoptat dues polítiques diferents davant el mateix marc normatiu xinès.
Notícies relacionadesTornant al nostre exemple, ens hauríem de preguntar si seria bo demanar a una empresa com Airbnb que tingui en compte les necessitats locals i, per exemple, posi en marxa un sistema que permeti censurar lloguers de pisos turístics il·legals o fins i tot lloguers que dificulten l’accés a la vivenda als residents a Barcelona. Seria com els coneguts sistemes d’avís i retirada utilitzats per nombrosos ISP: l’empresa no fa cap tipus de control o censura dels continguts que els internautes comparteixen en la seva plataforma, però si un contingut il·lícit (segons la política del portal i la normativa del país) es notifica a l’empresa, aquesta procedeix a retirar-lo. Aquest mateix procediment es dóna quan hi ha una ordre judicial.
¿Què podem guanyar i perdre portant a terme una regulació dels proveïdors de serveis a internet? Aquest és un dels debats clau que els internautes, les empreses i les institucions han de fer seu per apuntar cap a l’equilibri entre la llibertat necessària que dóna la no regulació i la regulació que assegura el respecte dels béns bàsics de la societat.
