Anàlisi
Els meus altres herois
Jo no seré Lewis Hamilton, que és qui millor coneix Nico Rosberg. I no d’ara, sinó de l’època infantil, quan es barallaven als pàrquings dels supermercats amb els seus karts. «Ho entenc. És la primera vegada que guanya. A més, vol tenir més fills i la F-1 t’aparta de la família». El que no ha explicat el nou campió del món, el fill de Keke, l’home que n’ha tingut prou empatant amb el pare, ho ha dit el llenguallarg de Lewis.
A partir d’aquí, que, insisteixo, deu ser l’autèntica veritat del sobtat (¿ho tenia meditat, oi? «Si guanyo el títol, ho deixo», va començar a pensar fa mesos) abandonament de Rosberg, un pot especular tant com li sembli.
Per exemple, Nico Rosberg no estima la F-1. Més: algú que reconeix que l’únic important en aquesta vida són la seva dona Vivian (mira, curiosament el nom de Pretty woman, Vivian Ward) i la seva filla Alaia (alegre en eusquera), no vol seguir posant en perill petonejar la seva dona i acariciar la pell del seu nadó, dos meravellosos gestos diaris, ¿oi que sí?
I, a partir d’aquí, permetin-me que discrepi de la teoria, que ja veig que inunda les xarxes socials, de ¡bravo, el tio se’n va estant a dalt de tot! Pot semblar admirable, però jo no penso recordar aquest noi (com diria CR7: guapo, famós i ric) per haver marxat estant al cim, si de cas perquè va ser veloç i va derrotar Hamilton.
Perquè per mi té més valor ser Valentino Rossi (37 anys i allà el tenim, subcampió del món de MotoGP ¡i guanyant!). O Niki Lauda, que va tornar després de cremar-se viu. O Fernando Alonso (ho sento pels tuiters que es passen el dia vomitant-li al damunt), que, després de ser bicampió, segueix, allà, perseguint el tercer. O Felipe Massa, que va marxar fent plorar milers de seguidors a São Paulo. O el meu amic Carles Checa, capaç de ser campió del món de Superbikes (Ducati, 2011) després d’estar mort, ¡mort!, quatre minuts, a l’uvi del Queen’s Hospital de Nottingham, al patir un accident al Gran Premi d’Anglaterra de 500cc, del 1998, tornar a córrer, tornar a guanyar i ser campio.
Admiro Rosberg. Un senyor campió. Que li vagi bé. Com diu l’oncle Bernie: «Necessitava temps per gastar-se la fortuna». Per això se’n va. I fa bé.
