al contraatac
Boicots que busquen la por
La setmana passada es va organitzar un boicot contra l'última pel·lícula de Fernando Trueba. El motiu, les seves paraules al recollir el Premio Nacional de Cinematografía: «Mai m'he sentit espanyol, ni cinc minuts de la meva vida». Si no coneixes Trueba, potser penses que estava fent una declaració de principis. Els que el coneixen, saben que el que buscava per sobre de tot era ironitzar i divertir, com va aconseguir amb l'auditori on va pronunciar aquest discurs. Em sap greu que els del boicot no vegin La reina de España perquè es perdran una cosa que els agradaria: Willy Toledo fent el paper de guàrdia civil.
Sé que dient això molts que no em coneguin pensaran: «És clar, a l'Évole, català, segur que independentista, tot el que es digui contra Espanya li sembla bé». No és així. Els posaré un altre exemple. A l'últim pregoner de les festes de Barcelona, a l'escriptor Javier Pérez Andújar, el van intentar boicotejar i després contraprogramar, perquè en un article havia qualificat una manifestació de la Diada de «parc temàtic de l'independentisme», i en un altre havia defensat una política catalana que va utilitzar despectivament el terme catalufo. Si els que el van contraprogramar haguessin llegit Andújar i coneguessin el seu estil, no crec que s'haguessin indignat tant.
¿Què pretén aquesta minoria que boicoteja? Doncs que ni a Trueba ni a Andújar se'ls acudeixi tornar a dir res com el que van dir, perquè si ho repeteixen ja saben al que s'exposen. Els boicotejadors de Trueba i Andújar pensant, suposadament, tan diferent, tenen coses en comú. Però els que boicotegen estan guanyant la batalla: criden més, han ocupat les tan sobredimensionades xarxes socials i guanyen terreny infonent por. I la resta ens autocensurem. M'ha faltat una resposta pública més contundent del món de la cultura, del periodisme i de la política davant la campanya organitzada contra Trueba. Hi ha hagut excepcions, sí. Però, ¿tenim por que si defensem Trueba ens linxin com l'han linxat a ell?
Notícies relacionadesDesgraciadament, és comprensible. El món de la cultura en general, i el del cine en particular, viu sota sospita en aquest país: «subvencionats», «vividors», «els de la cella»... Com si la cultura fos una cosa inútil, innecessària per a una societat en crisi. Se subvenciona el sector de l'automòbil i ningú es queixa, però subvencionar cine espanyol és superflu. No es destaca que el sector cultural aporta més de 3% del PIB, o que per cada euro de subvenció la indústria del cine en torna dos a l'Estat. Com diu el Francisco Franco de la pel·li de Trueba interpretat per Carlos Areces: «Treballar pel cine espanyol també és treballar per Espanya».
La propaganda anticine espanyol ha fet efecte. Però no cedim més. Defensem en públic el que altres es volen carregar. Si fins i tot el món de la cultura cedeix en aquest punt, estem perduts. Com diu megàfon en mà Javier Cámara a La reina de España: «¡Accióóóóóó!
