La globalització del sector agroalimentari
Els cogombres dels Estats Units
El TTIP permetrà la importació de productes carnis dels EUA elaborats sota els seus propis estàndards de qualitat
LES MANS DE LES PAGESES 3 Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) de Lleida ha portat a terme diverses accions dirigides a fer visible la feina de les dones a l’agricultura i la ramaderia. Una va ser l’edició de quatre calendaris que mostren aquesta activitat, distribuïts després entre els socis i les entitats interessades. El 2006, van reflectir les mans de 12 pageses de Lleida en tasques quotidianes (a la foto, una d’elles). /
Si tot surt com les grans corporacions volen –investigacions recents mostren que 147 grups controlen el 40% del sistema corporatiu mundial– en un parell d’anys, amb tota probabilitat, emmalaltirem com els ciutadans i ciutadanes dels EUA. O, almenys, així serà si el nostre criteri de compra dels aliments es basa exclusivament en el preu. Com explica un informe d’Amics de la Terra, si s’aprova el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions entre els EUA i Europa, el TTIP, en qüestió de ramaderia i alimentació d’origen animal estarem en una situació paradoxal. Mentre que als productors europeus se’ls seguirà exigint el compliment de la normativa en matèria d’higiene dels aliments que avui regeix, es permetrà la importació de productes carnis dels EUA produïts sota els seus estàndards de qualitat. Que més que existir per vetllar per la salubritat dels aliments i el benestar animal, desapareixen per facilitar la producció de com més quantitat de carn millor i en el menor temps possible, com una cadena fordiana de cotxes.
Amb aquests avantatges competitius (aproximadament el 75% dels animals criats en els sistemes intensius de producció de carn als EUA reben hormones de creixement en la seva alimentació i el 50% altres promotors del creixement, com la ractopamina), el Departament d’Agricultura dels EUA ha calculat que les seves exportacions a Europa es podrien disparar un 3.983% en carn de porcí, un 966% en boví, un 901% en llet en pols i un 988% en formatges. A més a més de liquidar els sistemes nacionals de producció, l’entrada d’aquesta carn d’animals culturistes ens igualarà en moltes altres coses: seran homogènies les dietes, seran iguals les obesitats i, com he dit al principi, també s’anivellaran els riscos d’intoxicacions alimentàries.
El cas més il·lustratiu, però hi ha molts exemples més, són les infeccions per E.coli verotoxigènica, aquella que se li va atribuir ara fa uns cinc anys a uns cogombres ibèrics, i que és responsable de quadros patològics molt greus, en ocasions la mort. Aquest bacteri té com a principal lloc de residència, o reservori en termes científics, el tracte intestinal dels remugadors. Quan aquests estan criats en convivències estretes i massificades, i quan arriben bruts en els seus propis excrements a escorxadors després de llargs viatges, les condicions són òptimes perquè contaminin la canal dels animals que s’està processant.
Notícies relacionadesSi, a més a més, cada vegada hi ha menys escorxadors i més grans, aquests es converteixen en una excel·lent porta de sortida centralitzada per a la dispersió d’aquest patogen en cada safata de carn picada. Les dades, una altra vegada, són rotundes. Mentre a Europa es van confirmar el 2014 5.955 casos per intoxicacions d’E. coli verotoxigènica, la xifra als EUA es va elevar a 265.000.
Morirem, sí, però amb la insígnia de ciutadania globalitzada.
