Dona, universitat i ocupació
Recolzem les nostres científiques
El 60,7% dels estudiants de ciència són dones, però el percentatge baixa a la meitat a l'hora de liderar projectes
esala33693996 mollet del valles 27 04 2016 app abouit una aplicacion que 161202163906 /
¿Creien, potser, que en un àmbit professional tan pur i objectiu com el científic i universitari no es produïen diferències per qüestions de gènere en les possibilitats de promoció professional? Doncs existeixen. Em centro aquí en un sol aspecte: la diferent evolució en la carrera acadèmica.
La Comissió Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya, després d’analitzar informació del recent curs 2014-2015 recollida en totes les universitats catalanes, mostra que les dones constitueixen el 60,7% dels estudiants de grau (la primera etapa de la carrera científica), xifra que creix any rere any a favor d’elles, com mostren també els indicadors europeus. D’això es dedueixen dues conclusions: les dones europees aposten per la formació i són, sens dubte, majoria en la base de la ciència.
En fases posteriors, com són els estudis de màster, l’obtenció de beques predoctorals i l’elaboració de la tesi doctoral, les xifres relatives a dones i homes s’acosten (50,3% dones; 49,7% homes). Ara bé, l’ensorrament de les dones, la precipitació de les joves investigadores fora de la carrera cientificoacadèmica, es produeix en l’etapa postdoctoral, en què els homes (que partien de representar el 39% en l’etapa inicial) passen a constituir el 57% del personal científic amb recursos per seguir estudis.
Notícies relacionades¿Quines conseqüències provoca? Entre altres, que, quan comença l’etapa més competitiva d’obtenir finançament per a la recerca i places d’investigació o docència, la presència de dones tot just arriba al percentatge crític del 30% en col·lectius de lideratge com a investigador principal de projectes de recerca, direcció de grans centres d’investigació o lideratge d’instituts de referència. La primera pregunta que es planteja és per què es produeix aquesta desaparició relativa en aquesta etapa culminant. Entre les múltiples causes hi ha la maternitat, prejudicis de gènere entre els avaluadors, menor presència en xarxes d’influència o inferior valoració dels mèrits propis.
Segona qüestió: ¿en què ens afecta com a societat aquesta desaparició relativa de científiques en la fase de més promoció? Un: que a les universitats i altres institucions científiques perdem una enorme quantitat de talent, un malbaratament d’intel·ligència que l’acadèmia no reté, de manera que s’empobreix. Dos, i no menor: les nostres nenes i les nostres joves encara tenen molt pocs referents de científiques sèniors líders, exitoses i internacionalment reconegudes (i, per què no, amb excel·lent salut financera). Aquesta absència de referents femenins en la ciència reforça l’enorme pressió social que reben les nostres noies que és més important dedicar l’energia a estar bufona que a liderar la transformació del coneixement. Per això, perquè les necessitem, proposem un nou hashtag: #recolzemlesnostrescientífiques.
