Eixamplar la Constitució

Avui és el 38è aniversari de la Constitució del 1978 i no tots ho celebrem de la mateixa manera. Els que s'autodenominen «constitucionalistes» -un adjectiu que pretén delimitar el camp del que és políticament acceptable, i arraconar l'adversari polític- van a una solemne cerimònia en què admirar un gerro xinès, enyorant els anys de «concòrdia i consens» que la seva pròpia gestió va fer miques. Altres honrem la Constitució obrint el necessari debat de la seva adaptació a l'Espanya d'avui, que no és la de fa 40 anys.

La Constitució vigent es va dissenyar com un vestit a mida per a un sistema de partits que ja no existeix. Lluny de buscar fórmules per ampliar l'acord constitucional, el PSOE i el PP han anat estrenyent-lo a marxes forçades en els últims anys. Des de la sentència del Tribunal Constitucional contra un Estatut ratificat per la ciutadania catalana el 2010 fins a la reforma de l'article 135 que supedita la despesa social -és a dir, la garantia d'exercici de bona part dels drets del Títol I-

al pagament dels interessos del deute el 2011; passant pel cep que el 2013 va posar als ajuntaments la llei Montoro, que reduïa a l'absurd l'autonomia municipal consagrada a l'article 137.

Tenim avui una Constitució retallada en els àmbits municipal, social i territorial, però no són aquests els seus únics problemes: la corrupció ha destrossat la confiança ciutadana en les institucions, al mateix temps que el model d'ocupació que sostenia el nostre sistema de benestar es troba en perill d'extinció.

El 2015 vam concórrer a les eleccions plantejant cinc grans acords per a la reforma constitucional sobre els quals aixecar un nou acord com a país. El primer és el blindatge dels drets econòmics i socials, articulant una mena de 135 a la inversa que garanteixi el sòl de finançament perquè la sanitat, l'educació, l'atenció a la dependència o la igualtat no es converteixin en paper mullat. El segon és la reforma de la justícia, per fer-la més independent del poder polític, garantir el seu accés universal i dotar-la de mitjans suficients. El tercer suposa avançar cap a la Democràcia Real que exigia el 15-M: una llei electoral més proporcional, reforçar l'autonomia municipal i donar més veu a la ciutadania en la presa de decisions. El quart acord ha de ser un paquet eficaç de vacunes contra la corrupció: de la prohibició de portes giratòries a la regulació dels lobbies, passant per un control més gran del finançament de partits polítics i les seves fundacions.

El cinquè acord es refereix a l'àmbit on més limitacions mostra el model del 78: la qüestió territorial. Creiem indispensable el reconeixement constitucional de la realitat plurinacional d'Espanya per poder avançar cap a un nou acord en què es conjuguin les aspiracions de més sobirania i solidaritat de les comunitats i nacions. Si el model actual es va construir des de dalt i des del centre de l'Estat, la solució als seus problemes vindrà des de les perifèries i des de baix.

Fa a penes quatre anys la reforma constitucional era tabú per a uns i utopia per a altres, avui està en boca de tots, inclòs el Partit Popular. Aquesta pot i ha de ser la legislatura en què s'obri el debat sobre el canvi constitucional, però els processos constituents requereixen grans consensos que no serà fàcil assolir amb l'actual correlació de forces a les Corts. En especial, un Senat amb majoria absoluta del PP pot servir de candau contra el canvi: veiem ara el preu de la negativa del PSOE a la nostra proposta de presentar llistes conjuntes al Senat el 26-J passat.

Notícies relacionades

Santamaría: "Res en la nostra Constitució és intocable"

L'aliança basca aplana la reforma de la Constitució

Hi ha el risc que alguns intentin forçar una reforma cosmètica, però es trobaran avui amb un obstacle que no va existir el 2011: un grup parlamentari amb força suficient per posar en pràctica l'article 167.3 de la mateixa Constitució, que permet sotmetre qualsevol modificació a consulta ciutadana.

Aquestes són les propostes i les garanties que Podem ofereix per a l'obertura del procés constituent. Seguim a l'espera avui, 6 de desembre del 2016, de conèixer quines són les de la resta de forces polítiques.