TU I JO SOM TRES

TVE ja sap qui va matar Rita

1
Es llegeix en minuts

Tu i jo som tres. El bitllet de Ferran Monegal. / {periodico}

El Des-Informe Semanal (TVE-1) se supera. Ens acaben de col·locar un treballet de manipulació, mentides i retalla i enganxa que els ha sortit rodó. L'han titulat La presunción de inocencia. Era un títol fals, naturalment. Una excusa, un subterfugi, un pretext. Sota aquest epígraf genèric es mirava d'impulsar una teoria canallesca: que l'atac al cor de Rita Barberá va ser causat per nosaltres, els periodistes, els mitjans de comunicació. La primera imatge va ser eloqüent. El primer cop visual del programa va ser una imatge de la senyora Barberá envoltada de càmeres, i immeditament hi van incrustar una declaració d'Elsa González, presidenta de les Associacions de la Premsa d'Espanya, dient: «Els periodistes hem de reflexionar sobre el nostre paper». O sigui, tallada així aquesta declaració, i col·locada després de la imatge de la difunta alcaldessa, semblava que la presidenta dels periodistes acusava el nostre gremi, i per extensió a ella mateixa, d'haver-li provocat a Rita Barberá un mortal atac de cor. Suposo que Elsa González hi deurà tenir alguna cosa a dir. També van usar el cap de cardiologia de l'Hospital La Paz, José Luis López Sendón, que va sortir gravat a la seva consulta, extirpant del seu discurs un paràgraf de pocs segons en el qual deia que la tristesa és un factor humà que agreuja les malalties cardiovasculars. O sigui, una altra declaració treta de context, i embotida en l'entorn de l'exalcaldessa de València. Feia la sensació que aquest cardiòleg estava advertint que els judicis per corrupció són malignes perquè produeixen tanta tristesa en els suposats corruptes, que els pot sobrevenir un atac de cor. ¡Ah! Quin treballet el de Des-Informe semanal. Quina roïna perfecció intoxicant l'audiència. Quina perversa selecció de declaracions, trossejant-les i incrustant-les al costat d'imatges de la difunta alcaldessa. No en van posar ni una, en canvi, de Rafael Hernando, portaveu del PP, aquell que, amb Rita Barberá ja decapitada pel PP, es referia a ella com una empestada: «¡Aquesta senyora està expulsada del PP! ¡Ja no pertany al partit! ¡No responc per la senyora Barberá! ¡Que respongui ella!».

No sabem què diria el cardiòleg de l'efecte que va poder produir en el cor de Rita Barberá aquest repudi i menyspreu dels seus propis companys de partit. Però això ja es va encarregar d'amagar-nos-ho el Des-Informe semanal. Naturalment.