Anàlisi
Un altre salt en el buit per a Itàlia
El partit de Berlusconi podria tornar a ser decisiu en els jocs parlamentaris que s'obriran els pròxims dies
Itàlia entra, una altra vegada, en un període de gran incertesa i inestabilitat. El 60% dels ciutadans han rebutjat, en el referèndum celebrat ahir, la reforma de la Constitució, objectiu recolzat fortament pel Govern i el primer ministre Matteo Renzi. Es tractava d'un moment crucial en la llarga transició del sistema polític italià i que ja ha provocat conseqüències importants: la renúncia immediata del primer ministre.
La importància de la convocatòria va ser confirmada per la seva àmplia participació, de prop del 70% (per ser més precisos, el 68%). Per una altra banda, el referèndum s'havia convertit des de feia temps en una elecció política. Encara més: un referèndum sobre el Govern i el president del Consell de Ministres, que al començament d'una llarguíssima campanya electoral va prometre que "canviaria de feina" en el cas de no aprovació de la llei que porta el seu nom i el de la ministra Maria Elena Boschi. Els últims mesos, Renzi, acusat d'haver polititzat i personalitzat el referèndum, havia deixat de parlar sobre la seva possible renúncia. Però ahir a la nit, a penes una hora després de tancar les urnes, va confirmar les seves intencions i va dir que l'experiència del seu Govern "s'acaba aquí".
UN VOT EN CONTRA DEL GOVERN
Seguint la tendència inaugurada els últims temps per ciutadans d'altres països -només cal pensar en les consultes portades a terme a Grècia, el Regne Unit i els Estats Units-, els italians no han escoltat les alarmes de les agències de qualificació, les advertències dels diaris financers internacionals o els desitjos de les cancelleries europees. No han cedit a la por a un nou salt al buit: cap a una nova fase d'inestabilitat política i possibles turbulències econòmiques. Els italians han expressat de forma explícita un vot antisistema. Més concretament, un vot en contra del Govern.
No es pot excloure que es generi una dinàmica inversa a la que volia el referèndum i es reafirmi la lògica proporcional del Parlament
Al cap i a la fi, amb totes les forces d'oposició desplegades a favor del 'no', Renzi tenia un sol camí, estret, per intentar guanyar el referèndum: compactar cap al 'sí' el centreesquerra i obtenir, al mateix temps, el suport d'una gran part dels votants de centredreta. Ajudat per l'alta participació, això no ha passat. Tampoc l'ús d'arguments explícitament antipolítics, com la reducció del nombre de parlamentaris i els seus salaris, ha aconseguit convèncer l'electorat del Moviment 5 Estrelles, que ha tingut èxit amb aquests temes durant els últims anys. En un mercat electoral encara en gran part tripolar -centredreta, centreesquerra, Moviment 5 Estrelles-, el 'partit del sí' s'ha situat al voltant del 40%. Una curiosa coincidència en la numerologia electoral, ja que, amb un resultat molt similar, el Partit Democràtic de Renzi va viure en les europees del 2014 la seva consagració.
REFORMES ESPERADES DES DE FA 30 ANYS
Itàlia sacrifica, doncs, una batalla per les reformes polítiques esperades des de fa 30 anys. La principal, la superació del bicameralisme perfecte. El Senat manté, doncs, el seu poder. Seguirà participant en la formació del Govern a través del mecanisme de la doble confiança en les dues cambres del Parlament. Es tracta d'un aspecte no poc important si es té en compte que en moltes ocasions, en la història política italiana recent, la inestabilitat ha vingut de la diferent majoria al Senat i a la Cambra de Diputats. La mateixa majoria que sostenia el Govern de Renzi (i primer el Govern de Letta) era fruit d'acords parlamentaris després dels resultats, altament incerts, de les eleccions generals del 2013.
A Europa, Itàlia pot passar de ser un punt d'estabilització a A Europa, Itàlia pot passar de ser un punt d'estabilització a convertir-se en un multiplicador del caos que ja envolta el continent
Per al Senat es manté en vigor una llei exquisidament proporcional. Tot al contrari de la 'majority assuring' que va entrar en vigor, per a la Cambra de Diputats, el juliol passat (i que inevitablement haurà de ser revisada). No podem, doncs, excloure que el resultat del referèndum generi una dinàmica inversa en el camí cap a una democràcia majoritària i tendencialment presidencial establerta per la reforma renziana i acabi reafirmant el paper central del Parlament en una lògica primordialment proporcional.
S'obre doncs, des d'avui, una fase de profunda incertesa en què el naixement i la vida del pròxim Executiu estaran vinculats a l'establiment d'unes regles de joc per a les pròximes eleccions. Els partits de l'oposició més radical, la Lliga Nord i el Moviment 5 Estrelles, que han sortit victoriosos de la campanya pel 'no', ja demanen eleccions anticipades. Força Itàlia, el partit de Berlusconi, podria tornar a ser decisiu en els jocs parlamentaris que s'obriran els pròxims dies.
UN ALTRE GOVERN DE GRAN COALICIÓ
Notícies relacionadesL'escenari més probable preveu la formació d'un nou Govern de gran coalició. Una solució que podria tornar a ser necessària l'endemà d'unes noves eleccions. En aquest marc, es tractarà d'analitzar els moviments de Renzi, que no deixarà la política i que els pròxims dies portarà a terme una difícil batalla per mantenir el lideratge del seu propi partit, necessari avui per a qualsevol opció de formació de Govern.
Mentrestant, veurem les repercussions sobre l'economia i els mercats d'una crisi política que podria repercutir molt més enllà de les fronteres d'Itàlia. Sobretot a Europa, on Itàlia podria passar de ser un punt d'estabilització a convertir-se en un multiplicador del caos que ja envolta el continent.
