IDEES
L'últim de la llista
Sé que no és gaire bonic reconèixer-ho, ara que ja només queda ell del gloriós Hollywood d'abans, però Kirk Douglas no ha sigut mai d'aquells actors que et deixen clavat a la pantalla
el-gran-carnaval
Sé que no és gaire bonic reconèixer-ho, ara que ja només queda ell del gloriós Hollywood d'abans, però Kirk Douglas no ha sigut mai d'aquells actors que et deixen clavat a la pantalla. Sempre correcte i gairebé mai brillant, l'home de l'(irritant) clotet al mentó ha passat a la història del cine per les dues pel·lícules de Stanley Kubrick que va protagonitzar, 'Camins de glòria' i 'Espàrtac', però jo prefereixo recordar-lo per dues altres, 'El gran carnaval' i 'Cautivos del mal', dirigides respectivament per Billy Wilder i Vincente Minnelli el 1951 i 1952. Crec que en aquestes dues cintes l'home es va mostrar menys encartonat que de costum, i va aconseguir dues interpretacions commovedores, una cosa a la qual no ens tenia acostumats: el periodista mesquí d''El gran carnaval', capaç d'allargar l'agonia d'un pobre infeliç que s'ha quedat atrapat sota terra per aconseguir un reportatge de categoria, i el cineasta de 'Cautivos del mal', que no dubta a contractar extres per al funeral del seu pare, a qui tots detestaven, són els rols que recordo més del senyor Douglas, algú amb tendència a passar-me inadvertit (malgrat el clotet, o potser l'ignorava com a autodefensa contra aquest clotet, vés a saber).
Com Charlton Heston o Burt Lancaster –dos actors que no van aconseguir mai deixar-me clavat a la pantalla-, Kirk Douglas va interpretar massa papers en què el físic jugava un paper fonamental, i se'n va ressentir la solidesa del personatge i l'interès que aquest podia generar en l'espectador. De fet, ara que hi penso, si m'agrada tant la seva participació en 'El gran carnaval' i 'Cautivos del mal', és perquè es tracta de papers inusuals en la seva extensa filmografia, papers que podrien haver brodat William Holden o Richard Widmark, que no van arribar mai als seus nivells de fama, però sempre tenien una capacitat de convicció que Douglas només aconseguia a vegades.
Dit això, com no podia ser d'una altra manera i una vegada interpretat el meu habitual paper de torracollons, li desitjo un feliç aniversari.
