Corrupció: suma i segueix

Vostè ha de ser operat del cor. Esperarà que ho faci un especialista de primer ordre, com els que tenim, unes excel·lents instal·lacions, com les que tenim, una atenció adequada, com la que tenim, tot plegat a càrrec dels seus impostos i quotes, com els que religiosament paga.

Doncs bé, res d’això tindrà lloc, llevat en el que fa referència al personal que sí que serà de primera. Els quiròfans pràcticament no s’han renovat des de la guerra, el material és tot reutilitzat i les caducitats dilatades fins a la inversemblança. Això sí: la propaganda oficial proclamarà que les petites fallades són simples casos aïllats i que l’atenció és l’enveja del món. El que surti bé, només perquè s’ho proposen els facultatius, a sobre mal pagats, poc reconeguts i sempre criticats, entra en la categoria de miracle

Canviï atenció sanitària d’alta qualitat per combat contra la corrupció. Les mesures legals de prevenció, que n’hi ha, no solen ser aplicades, ja que els òrgans de control i supervisió de despeses o tribunals de comptes o estan desconnectats o estan afestats de torticoli crònica. 

LA CONDEMNA, UN MIRACLE 

Amb una plantilla judicial (jutges, fiscals, policies i inspectors d’Hisenda) que és la meitat de la mitjana europea, amb una absència clamorosa de mitjans (personals i materials), quan el partit del Govern està imputat en la trama de corrupció més gran ocorreguda a Espanya i no hi ha hagut ni una sola dimissió, quan tot això passa, que algú resulti condemnat és tot un miracle. És un autèntic Lurdes penal. I no serà per falta de dedicació, fins a l’extenuació, de jutges, fiscals, policies, inspectors d’hisenda i altres col·laboradors, sense oblidar els funcionaris rasos que serveixen l’Administració de Justícia.

PALS A LES RODES

Quan això passa, que una condemna adquireixi carta de naturalesa de miracle, no és perquè sí: aquest abandonament és fruit d’una conscienciosa política institucional d’empara a la corrupció sistèmica, com un crim organitzat de la màxima gravetat, que té com a conseqüència garantir la impunitat als infractors (corruptes i corruptors) i així, retroalimentant-se, seguir amb l’extorsió que suposa la corrupció incubada en les institucions estatals.

Notícies relacionades

La corrupció no passa factura política

La jutge demana investigar el president de Múrcia per quatre delictes de corrupció

La propaganda oficial dirà que la lluita contra la corrupció és infatigable. Dues mostres del contrari. Des de desembre del 2011, quan el PP va recuperar el poder, no s’ha creat ni un sol òrgan judicial a Espanya; això sí, s’ha procurat laminar l’acció judicial de jutges i fiscals capaços i només obedients a la llei; tenim d’exemple el torpedinament de les instruccions de les branques de Gürtel, que de moment només té condemnat... un jutge d’instrucció.

Una altra mostra: de nou la propaganda oficial recorre de manera impròpia i esbiaixada a la vulneració dels drets fonamentals dels corruptes (la presumpció d’innocència, l’honor...) per posar pals a les rodes, o bé censurar obertament el dret a la informació veraç. Miracle, doncs. I tendència a la perpetuació de la impunitat, també. Invertir la tendència és fàcil, si de debò es vol.