Amb tu, en el bé i en el mal
/
Sabem que el (suposat) frau tributari de Cristiano Ronaldo i el que va portar a una condemna Leo Messi perseguien el mateix (ocultar els guanys que els brinden els seus patrocinadors), encara que es vehiculessin de forma diferent. Cada mestre en evasió fiscal té el seu mètode. I sabem també que la quantitat defraudada no admet comparació. Sabem que el portuguès només ha satisfet el 4% dels 150 milions desviats a paradisos fiscals. O sigui, si un dia hi ha condemna, la xifra hauria de superar de sobres els 4,1 milions ocultats pels assessors de Messi.
S’ha subratllat des de Barcelona el tracte dispar dels representants dels aparells de l’Estat que un i un altre han rebut, justificat en l’estat de gestació poc avançat del cas de Cristiano. Però recordem una vegada més que tot un advocat de l’Estat va qualificar l’argentí de «capo d’una organització mafiosa». I que el potent altaveu mediàtic madrileny va disparar amb bazuca contra Messi mentre que amb Cristiano s’imposa el suau tacte del respecte.
Notícies relacionades¿És posar en relleu aquestes diferències un acte de victimisme? ¿És caure en l’ancestral ploriqueig barcelonista sospitar que la destrucció del prestigi social que es va desfermar contra el crac argentí no es veurà amb l’estrella portuguesa, passi el que passi? Es diria que és compatible assenyalar tot el que hem dit i afirmar alhora que va resultar vergonyosa la histriònica campanya de solidaritat amb el 10 que al seu dia va fomentar la directiva del Barça. Inoblidable aquell #totssommessi. I el mateix, per tant, cal dir del Madrid de Florentino Pérez i la seva petició de respecte per un futbolista que, segons el seu extravagant parer, «ha tingut un comportament absolutament exemplar durant la seva trajectòria» al club blanc.
Aquests gestos no fan més que exposar la servitud de les directives a les seves estrelles. D’elles, del seu rendiment i la seva felicitat, depèn la seva continuïtat a la llotja. Sempre amb tu, doncs. En el bé i en el mal.
