Deseducar

Rellegeixo els butlletins de l'Institut Escola del Parc de la Ciutadella. El títol de l'editorial del mes d'abril de 1933 diu: 'Deseducar'. El director del centre, Josep Estalella, descriu l'estat d'ànim de l'equip docent en aquells temps. Els professors lluitaven contra l'antiga educació i, abans de començar a canviar res, havien de fer un treball previ de deseducar "maneres de parlar, de jugar, de reaccionar davant les advertències dels professors". Aquesta tasca els feia perdre un temps preciós per avançar d'acord amb els moviments de renovació pedagògica que s'expandien des dels Estats Units i Europa.

EL VALOR DE LA LECTURA 

Al butlletí, els professors es lamenten del retard que produeix deseducar. Es tracta d'explicar i fer entendre que les coses es poden fer d'una altra manera que no sigui la repetició inútil de la lliçó estèril que l'alumne s'empassa sense mastegar ni pair. La importància de la "lliçó de les coses", de la mirada precisa, de l'observació sistemàtica, de l'anotació exacta, de l'anàlisi del món que envolta els nens, i també de la lectura com a funció de coneixement. Llegir no com a ruta cap a la prova escrita o l'avaluació; llegir per conèixer i comprendre millor les coses del món, un món real que ajuda a entreteixir un relat biogràfic singular, una vida personal. Estudiar, ¿per a què? Per enfrontar-se al món en forma d'objecte d'estudi, per impregnar-se'n. El món no és la realitat: és la nostra manera de fer-la entendre, de donar-li una forma, un fons, una articulació, és la nostra manera de suposar-lo. La lectura, doncs, assenyala el món, el recrea, en forma de descripció o de metàfora: no substitueix el món.

¿En la nostra escola d'avui, necessitem deseducar? ¿De quines coses? ¿És necessari que posem al dia la pedagogia, després del trauma dels totalitarismes i en la precarietat d'una democràcia debilitada per les consignes econòmiques? ¿On és aquest món per recrear i analitzar del qual parlava Estalella, en un ambient digital tecnificat que ens fa creure en els miratges, les mentides i les imprecisions? L'experiència actual d'un temps accelerat, distorsionat, sense espera, ¿és compatible amb la pedagogia del detall d'aquells que ens van precedir demostrant una nova sensibilitat pedagògica, causa justa en la tasca de deseducar?

A LA RECERCA DE PROTECCIÓ

A l'escola, i també a la universitat, avui ens trobem amb maneres de parlar, de reaccionar davant les advertències dels professors, que tampoc són adequades, com si responguessin a formes de relació pedagògica provinents de l'antic règim. Sembla mentida. És cert: la crisi d'autoritat i la caiguda dels grans ideals han foradat el vincle social en els entorns de formació. La correcció disciplinària ha tornat a fer acte de presència, igual que en els vells temps, igual que la seguretat i els protocols d'actuació s'han convertit en la divisa dels estats. És lògic: sovint ens sentim impotents i volem una protecció, una garantia. Hem oblidat que no hi ha garantia total per a un món complex ni per fer front a una crisi de la paraula que converteix els alumnes en persones amb un 'codi reestringit', ignorants de les possibilitats d'explorar el món des d'una diversitat d'eines i perspectives.

LLUITAR CONTRA DOGMES 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquesta complexitat en la relació amb el món es troba a faltar: tot tendeix a esquematismes i a la simplificació. Els excessos en l'orientació cap al rendiment, la importància de "les notes", els resultats de l'avaluació, són els nous continguts de l'autoritarisme planant per sobre d'un sistema educatiu que està oblidant la seva cara humana. Els professors s'han de justificar per tot: pel que fan i també pel que no fan i voldrien fer. L'educació s'ha convertit en objecte de monitoreig: una espècie de 'robot social' amb la possibilitat de controlar les activitats, gestionar-les, reconduir-les en funció del resultat final. L'objecte de l'estudi del qual parlava el doctor Estalella ha quedat difús en l'enginyeria social del control de canvis.

Potser no som gaire més lluny d'on érem el 1933. Al mateix temps, i afortunadament, molts equips docents i escoles avui s'identifiquen amb l'empresa lloable de deseducar i de transformar l'educació. Abans de mostrar el món als nens, de donar-los les eines per impregnar-se'n, cal deseducar lluitant contra dogmes, miratges i fonamentalismes per fer possible un món més just, digne i humà.