DUES MIRADES
Kirk
El nen que va créixer en la pobresa, es va llicenciar en Humanitats i va debutar com a actor en el teatre compleix cent anys
Kirk Douglas, a ’Espartaco’ (1960), de Stanley Kubrick.
Avui, el senyor Issur Danielovitch fa cent anys. És el senyor que va ser Van Gogh i també el coronel Dax, el militar que lluitava contra les guerres absurdes. És el senyor que tenia un ull de vidre, inquietant i ferotge en aquella història de víkings i passions que acabava amb un vaixell encès enmig d’un mar glacial. El senyor Danielovitch va viatjar al fons del mar i a les amples extensions de l’Oest i també va ser l’esclau que es va alliberar del jou dels romans i va encapçalar la revolta més comunista de la història, abans que existissin els comunistes.
Aquest és el senyor que un dia va dir: “Sóc el pare d’en Michael i el gendre de Catherine Zeta-Jones”. És el nen que va créixer en un entorn de pobresa i que es va acabar llicenciant en Humanitats, l’actor que va debutar al teatre i que va guanyar-se la vida fent veure que lluitava contra un gegant en una atracció de les fires.
DEFENSOR DE LA DIGNITAT
Aquest senyor, que també es diu Kirk Douglas, va crear una productora – Bryna Productions – i es va jugar la carrera perquè Dalton Trumbo tornés a sortir en uns títols de crèdit després de la vergonyosa campanya feixista contra “els deu de Hollywwod”. A 'Espàrtac', representava el líder dels revoltats però també el defensor de la causa de la dignitat. “He fet més de 80 films”, va dir, “però res no em fa sentir tan orgullós com haver trencat la llista negra”. Un respecte. Un aplaudiment sorollós. Avui, Kirk Douglas fa cent anys.
