Deu anys de la convenció de l'ONU
La societat pot ser igualitària, però no és igual
Tots els nens necessiten ajudes. Els que en necessiten més i més especials, n'han de rebre sense penalització ni discriminació
esala36490028 barcelona 2 de diciembre de 2016 parque infantil adaptado161211175235 /
¿Per què? És una pregunta molt habitual dels infants petits. ¿Per què? És una pregunta de l’adult que no troba resposta a un fet que l’incomoda. ¿Per què? En el fons, és la gran pregunta que ens fem tots en algun moment de la vida. ¿Quin sentit tenen tantes coses? ¿Per què les persones som com som? ¿Per què som diferents?
Entre tots i amb cada un es fa el conjunt. Ningú sobra ni falta
Totes les persones, infants i adults, som iguals en drets i dignitat. No hem de ser discriminats per motius de la raça, el sexe, la llengua, la religió, la ideologia, l’origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, la incapacitat física, el naixement o qualsevol altra condició de l’infant o dels seus pares. Però, en realitat, tots som diferents. Totes les persones tenim la nostra pròpia forma de ser, de veure i viure la realitat. La nostra personalitat és única i irrepetible. La diferència ens caracteritza i no ens ha de perjudicar.
Els infants, en néixer, adquireixen la seva personalitat i la van formant i enfortint al créixer, amb l’ajuda dels pares, la família, els educadors i l’entorn social. De sobte ens adonem i ells s’adonen que no tots són iguals, que tenen unes característiques que els fan diferents i que necessiten ajudes per anar avançant. Tots fan el seu camí. Tots han d’arribar a viure amb plenitud la seva vida. Tots han d’integrar-se a la societat que els iguala amb les seves diferències i on tots aporten la seva característica.
La societat pot ser igualitària, però no és igual. Totes les persones hi participen portant el seu esforç i treball. Entre tots i amb cada un es fa el conjunt. Ningú no sobra ni manca.
Els infants han de gaudir de tots aquells elements materials i espirituals que necessitin per arribar a l’edat adulta amb plenitud. No hi ha d’haver diferències que l’assenyalin. Alguns necessitaran unes ajudes i altres unes altres. Tots en necessiten i tots n’han de tenir. Els que en necessiten més i més especials, les han de rebre sense discriminació ni penalització. No són responsables de la seva personalitat, com tampoc ho són els que necessiten menys ajudes. Tots són infants amb un futur obert i l’han de poder viure amb igualtat de condicions.
Ja sabem que estructurar una societat que permeti igualtat d’oportunitats a tots els seus membres no és fàcil, ni tampoc barat. Hem de treballar per aconseguir una societat oberta, que aculli els infants i els doni l’oportunitat de viure amb dignitat i amb llibertat.
Notícies relacionades
Aquests dies celebrem els deu anys de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitats. Un text de l’ONU que, com la Convenció dels Drets dels Infants i la Declaració Universal dels Drets Humans, assenyala que tots els homes, dones i infants són iguals en drets i dignitats i que les societats i els estats tenen l’obligació de respectar-los i no discriminar-los per cap motiu. Si tenim clars aquests principis i estem disposats a posar el nostre esforç perquè siguin realitat, sens dubte sabrem què contestar quan un infant o un adult angoixat ens pregunti: ¿per què?
