Antón Costas i l'ADN del Cercle

El Círculo de Economía no és una agrupació empresarial o una patronal encoberta sinó més aviat una entitat d'empresaris però també d'economistes i professionals preocupats per l'economia, per la unificació d'Europa i per l'evolució política. Té un ADN plural, no gaire normal en la societat catalana -o espanyola- que potser estigui definit pel fet que el seu primer president va ser Carlos Ferrer Salat, que més tard va ser primer president del Foment després de la dictadura i el fundador president de la CEOE; i el seu primer secretari va ser el socialista Narcís Serra, primer alcalde democràtic de Barcelona el 1979 i més tard ministre de Defensa del primer Govern de Felipe Gonzalez. I per la seva junta també hi han passat convergents de pes com Jordi Pujol i Carles Gasoliba.

Els últims anys, amb les presidències de José Manuel Lara i Josep Piqué, ja es van viure en un entorn espès perquè el Cercle va haver de lidiar -mantenint la seva agenda europeista i de perfeccionament de la democràcia i de l'economia social de mercat- la creixent acritud entre els governs de Catalunya -primer dos tripartits d'esquerres, després de manera creixent independentistes- amb els de Madrid. I la presidència d'Antón Costas els tres últims anys -amb el referèndum unilateral del 2014 pel mig- han sigut encara més complicats. L'indubtable èxit de Costas és haver aconseguit mantenir la independència, i el criteri dialogant del Cercle, davant les pressions de l'immobilisme mesetari i de l'independentisme.

Notícies relacionades

Antón Costas: "La mare del malestar social és la desigualtat"

Twitter era una cerveseria de Múnic

Costas ha preservat la independència del Cerclea partir de tres criteris. Catalunya necessita construir un consens intern ampli, més del 66% o del 75% que no pas del 47,8%; després d'aquest consens s'ha de pactar amb Madrid -cosa que no sempre és fàcil-, i després l'acord ha de ser sotmès a referèndum. A més el Cercle vol que l'innegable principi democràtic es compagini amb el respecte a les normes de l'Estat de dret. Adverteix que o es respecten els procediments, o es corren grans riscos.

En els seus 60 anys de vida -va néixer com un club d'escacs abans del pla d'estabilització- el Cercle ha renovat el seu president cada tres anys i sempre per consens, amb una única candidatura normalment impulsada pels expresidents. Joan Josep Brugera, president d'Inmobiliaria Colonial, succeirà el catedràtic Costas -deixeble de Fabián Estapé- amb un programa similar en el qual es torna a prioritzar el pacte com a sortida de la crisi catalana. I com a mostra de la pluralitat hi ha els seus quatre vicepresidents: Marc Puig Guasch, empresari, que segueix; Teresa García Milá, catedràtica de Política Econòmica; Jordi Gual, economista i president de Caixabank, i el conegut notari Juan José López-Burniol. I una bona notícia. Després de molts anys s'hi reincorpora el que en un altre temps va ser vicepresident i analista d'inversions Eusebi Díaz Morera. Val més no excavar, només deixar constància que no era grat al cabdillisme que va dominar Catalunya.