Pederàstia, impunitat i finançament
¿Han de seguir rebent fons públics les escoles d'un orde religiós que va ocultar durant dècades els abusos sexuals de diversos professors als seus alumnes?
El cas Maristes, el pitjor escàndol d’abusos sexuals de menors del qual hi ha notícia en aquest país, va començar a ser revelat el 4 de febrer passat. Aquell dia, els reporters Guillem Sànchez i J. G. Albalat van firmar a EL PERIÓDICO la primera entrega d’un conscienciós, pacient i copiós treball d’investigació. L’endemà, María Jesús Ibáñez aconseguia la primera confessió d’un dels professors pederastes denunciats, Joaquim Benítez: «Sí, ho vaig fer. Vaig pensar que vindrien abans a buscar-me».
En les setmanes posteriors, Sànchez i Albalat van aconseguir que confessés un altre depredador de nens, A. E: «No sé, algun pot ser, quan venien a la taula a consultar, no sé... Algun, sí». Un tercer professor dels Maristes, A. F., acabaria admetent els seus abusos davant de la càmera amb la qual havia anat a trobar-lo una de les seves víctimes: «Era com si ho féssim de nen a nen... Ho sento, noi, n’estic superpenedit».
La investigació d’aquest diari va fer sortir a la llum un escàndol de dimensions esgarrifoses: 43 exalumnes i alumnes de dos col·legis maristes de Barcelona i un de Badalona han denunciat haver sigut víctimes de violacions, fel·lacions, masturbacions o tocaments per part de 12 professors i un monitor quan tenien entre 7 i 16 anys.
Aquests crims van ser comesos amb total impunitat al llarg de 30 anys. Els criminals trobaven empara en la cortina de silenci imposada per la congregació religiosa. Els Maristes van tapar sistemàticament els abusos que es cometien als seus col·legis, arribant fins i tot a pressionar algunes famílies per evitar que denunciessin les agressions. L’honor de la institució per sobre de la inviolabilitat dels nens encomanats al seu magisteri, fins i tot a costa d’ella. ¡Quin honor!
Fins al 2011, el màxim risc al qual s’exposaven els depredadors que treballaven i violaven a les aules de la congregació era el de ser traslladats d’escola. Col·legi nou, cossos nous.
La investigació de Sànchez, Albalat i Ibáñez acaba de ser distingida amb el premi Ramon Barnils. Malgrat el gratificant reconeixement professional, les conclusions del treball d’aquest diari deixen per força un regust amarg. Dels 12 professors denunciats, tres d’ells pederastes confessos, només Benítez s’asseurà al banc dels acusats. Els altres ni tan sols han sigut investigats, els delictes dels quals són acusats han prescrit.
Notícies relacionadesHi ha un debat jurídic i polític sobre la conveniència o no d’allargar el termini de prescripció del delicte d’abusos sexuals de menors. Al marge d’aquesta discussió, sense l’empara dels Maristes aquest Palau de la Pederàstia no hauria existit.
El cas Maristes assenyala responsabilitats penals (dels pederastes) i civils (de la titularitat dels col·legis), i també planteja una inquietud social: ¿Les escoles d’una institució que va ocultar els abusos durant dècades han de seguir rebent fons públics? La paraula la té el Govern català, que, si serveix com a indicador, només ha accedit a presentar-se com a acusació en el cas al veure’s forçat per l’oposició. Tard i a contracor.
