Dues mirades
L'obscur Blanco
/
Amesura que es van sabent detalls de l'aventura del senyor Fernando Blanco, el pare de la Nadia, la cosa esdevé cada vegada més fosca i, alhora, més rocambolesca. Potser és enrevessada justament perquè neix de l'obscur desig de jugar amb les bones intencions, una mina on s'ha fet servir una menor sense miraments ni alçada moral. Algú ha comparat la història amb la d'Enric Marco, aquell que va fer veure que havia estat sotmès a la brutalitat dels nazis i que després va haver de confessar que quasi tot era una invenció.
Marco, però, almenys es justificava en el sentit que el seu testimoniatge, fals, descobria una determinada veritat i la feia propera a les noves generacions. Aquí, amb Blanco, hi ha la més estricta voluntat d'estafar, sense més ni més, com ha passat tantes vegades que s'ha fet servir l'esquer d'un nen desvalgut per aconseguir un benefici, des de la picaresca a la vora del Tormes fins a les corredisses dels infants de Dickens.
Ara, el jutge de la Seu d'Urgellfins i tot dubta de la paternitat de Blanco i de la malaltia de la Nadia, en una vertiginosa carrera cap al guió d'una pel·lícula on es barrejarien -si mai es rodés- delinqüència, bona fe, cinisme, ingenuïtat, astúcia criminal i l'excés de l'espectacle lacrimogen al qual estem acostumats. Les víctimes, a part de la Nadia, els pares i les mares que, aquests sí, lluiten cada dia, amb el que poden, per evitar el patiment dels seus fills.
