¿Serà el xoc de trens el punt final del diàleg?

omençar a dialogar després de cinc anys de governar i deu després de presentar un macrorecurs contra l’Estatut, aprovat per les Corts espanyoles i ratificat a Catalunya, no és fàcil. Tan bon punt es va nomenar Enric Millo –gest encertat– i mentre la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría donava una mica de credibilitat a l’operació diàleg a l’admetre –¡a la COPE!– que el PP es va equivocar al recollir firmes al carrer contra l’Estatut i al no consensuar amb el PSOE abans de recórrer al Constitucional, ha bufat vent en contra des de diversos fronts.

Primer des del mateix PP, ja que la FAES va trigar un dia a atacar la vicepresidenta i a criticar per «acomplexada» la nova política. En un altre extrem, la CUP apuja l’aposta per la ruptura a l’exigir la dimissió del conseller Jordi Jané per no impedir que els Mossos obeeixin les ordres judicials. I insten a avançar el referèndum il·legal si el Constitucional pren mesures contra Carme Forcadell.

Però no ens equivoquem. El punt feble de l’operació és que arriba tard i després d’anys de falta de diàleg i prepotència mútua. Els separatistes ja han llançat el «referèndum o referèndum» (pactat o il·legal) per al setembre i els és difícil fer marxa enrere sense quedar amb el cul a l’aire davant part dels seus electors. I sense la Generalitat, perquè sense ajuda de les CUP Carles Puigdemont desapareixeria.

I el Constitucional acaba de prohibir, a instàncies del Govern, aquest mateix referèndum. I és també difícil que Mariano Rajoy reconegui el dret d’autodeterminació. No per por de José María Aznar sinó perquè depèn de C’s, està envoltat de premsa nacionalista espanyola, seria xiulat a les seus del PP i desconcertaria Europa. ¿Interessa un altre embolic en un 2017 que ja es presenta «espès»?

¿Qui en té la culpa? El PP va començar abans a l’anar com un elefant en una terrisseria contra el que ja s’havia votat i deia que Catalunya era Espanya. ¿Va ser per anticatalanisme? ¿Per matar José Luis Rodríguez Zapatero? Va ser.

Però l’independentisme ha anat molt lluny. No és lògic defensar Jané per respectar la llei i després voler saltar-se totes les lleis per crear un nou Estat europeu que es diu que seria «l’Holanda del sud». I tot amb l’ajuda de la CUP, assembleària i que vol sortir de la UE.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

¿Llavors? Gent «informada» creu que el xoc de trens és gairebé inevitable. Tret que Puigdemont i Oriol Junqueras, junts i en una jugada intel·ligent, se sumin a la petició de Lluís Rabell i Joan Coscubiela d’un referèndum negociat amb Madrid. Sabent que, és clar, no seria per al setembre. Seria el miracle Rabell i implicaria trencar amb la CUP, però potser podrien comptar amb Miquel Iceta, addicte al pacte i al·lèrgic al xoc.

Tot i això, els «informats» creuen que hi haurà xoc i que tant Rajoy-Millo com Puigdemont-Junqueras més el PSOE (sense líder)-Iceta s’han d’esforçar que la conflagració –si n’hi ha– sigui tova, de la més baixa intensitat possible. Perquè l’endemà ningú haurà guanyat, la vida seguirà, convindrà que obrin les botigues i que les inversions, els crèdits i els turistes continuïn venint.