Del Rei i les injúries

Abans, cremar fotografies del Rei, i ara estripar-les o retallar-les, està considerat delicte per la judicatura espanyola. Fins i tot pel, en un altre temps emparador de les llibertats, Tribunal Constitucional, que, sense cap base, ho va considerar delicte d'odi. Estripar-les o fer-les malbé és, ara per ara, objecte d'investigació penal. Curiosament, en aquest cas els mitjans més ferms han preferit el terme imputat al d'investigat, que reserven als casos dels corruptes afectes.

¿De debò som davant un delicte d'injúries al Rei? Pel Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, no. En efecte, quan Arnaldo Otegi va qualificar el rei pare de «cap dels torturadors», el va emparar. No és difícil preveure que els qui van cremar reproduccions règies rebin el mateix tractament: al final, després d'uns anys de calvari judicial, es podrien veure reivindicats. Si abans no s'ha après la lliçó, passarà el mateix amb els casos dels qui acaben d'imputar.

¿Per què, ens hem de preguntar, si existeixen preceptes penals que castiguen les injúries al Rei, no es poden castigar? En essència, per dues raons: perquè en una democràcia, per a la formació d'una opinió pública lliure, com diu la Convenció Europea de Drets Humans, és necessària la llibertat d'expressió. Sense ella no hi ha opinió pública democràtica; només propaganda tendencialment totalitària.

La segona raó qüestiona si en purs termes juridicopenals el Rei pot ser injuriat. El Rei, d'acord amb l'article 56 de la Constitució, és el símbol de la unitat de l'Estat (no d'Espanya), és poder moderador i arbitral, però, com que és inviolable i irresponsable, tots els seus actes han d'anar ratificats. És a dir, el Rei, des del pla constitucional, no és un ciutadà normal: és un símbol que, quan actua, no ho fa per si mateix sinó amb el suport i l'autorització expressa del Govern, que sí que respon, en el seu lloc, a un mandat democràtic i dels actes regis.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En aquestes condicions, la crítica acerba, fins i tot grollera, al Rei és un acte de crítica al sistema polític que representa i encarna, però no contra la seva persona, que cap poder autònom té i, per tant, no és més que el parallamps del sistema. La monarquia, ni com a sistema en general ni com a règim polític concret, es pot estalviar la censura, radicalment i sense reserves, ja que el Rei, al cap i a la fi, és un símbol irresponsable. Castigar aquestes crítiques, siguin del gust que siguin, és equiparar el Rei, com es feia al Dret històric -fins i tot liberal- espanyol, a una persona sagrada. Exactament el mateix que en la monarquia alauita, règim polític que ningú prendria com a model de sistema democràtic per més libacions que hagués efectuat.

Cal dir que el Rei pot ser injuriat com a persona privada. Admetem-ho teòricament. Però llavors deixaria de ser la magistratura constitucional que encarna per passar a ser un ciutadà comú i corrent, sotmès, com la resta, a totes les obligacions. Però això, constitucionalment, és impossible. En el fons, falta molta corretja i sobra molt Gürtel.