Trump i el canvi climàtic

Els Estats Units sempre han sigut un soci reticent en la lluita contra el canvi climàtic. El protocol de Kyoto, de finals dels anys 90, va ser rubricat per Bill Clinton, després no va ser ratificat pel Congrés i George W. Bush va acabar abandonant-lo. Barack Obama va marcar el clima com un dels eixos de la seva presidència. Per a això va impulsar diferents mesures en termes de política interior i, sobretot, va participar i va rubricar els acords de París, de només un any de vida. Però això no significa que amb Obama al capdavant els Estats Units deixessin de costat els interessos dels seus poderosos lobbies energètics i industrials: el text de París és jurídicament vinculant excepte en allò que fareferència a la reducció d'emissions, una fórmula que va permetre que Washington (i Pequín) rubriquessin un acord que fins i tot els seus defensors més fervents consideren que va ser de mínims.

Notícies relacionades

Alerta global davant l''huracà Trump'

Twitter era una cerveseria de Múnic

Però amb més o menys voluntat negociadora (i amb Obama n'han tingut molta), els Estats Units eren allò que en diplomàcia es diu un «actor racional». És això el que es tem que canviï amb Trump, per a qui el canvi climàtic no existeix. Amb el magnat no s'ha de cometre l'error de fixar-se només en el que diu, sinó en el que fa. I, ara com ara, el que ha fet és oferir a un negacionista del canvi climàtic l'agència de medi ambient i a dos grans amics del lobby del petroli la Secretaria d'Energia i el Departament d'Estat. En aquest últim cas es tracta de Rex Tillerson, conseller delegat d'Exxon Mobil. Molt abans que Trump, el Partit Republicà, que domina les dues cambres del Congrés, ja era escèptic o negacionista.

El pessimisme i la preocupació estan justificats. Es dóna per fet que Trump revocarà lleis de l'era Obama que afavoreixen les energies renovables. El discurs serà negacionista, fins i tot fins al disbarat científic. Això pot tenir efectes perniciosos en termes de finançament de projectes i de temperatura política. Però els experts recorden que els acords de París van ser crucials perquè van lligar els països a una lluita universal i a una arquitectura legal i institucional de la qual no és tan senzill deslligar-se. El canvi econòmic i geoestratègic que van suposar té una molt difícil marxa enrere. S'haurà d'estar, en qualsevol cas, molt atent, sobretot a les temptacions d'imitar Trump a Europa i a la Xina.