L'hora de la veritat per a Podem
undefined36647022 madrod 17 12 2016 pablo iglesias junto a i igo errejon y pab161217115624 /
El Comitè Ciutadà Estatal de Podem, màxim òrgan de gestió entre les assemblees generals del partit morat, va visualitzar ahir totes les llums i també moltes de les ombres que acompanyen l'organització després del seu meteòric assalt, si no als cels, sí a la primera línia de la política institucional espanyola. La reunió va servir per fixar les regles organitzatives del congrés que Podem celebrarà al mes de febrer (i que ara passaran pel referèndum de les bases), però també per deixar patents les diferències internes existents en el grup dirigent i que s'han fet visibles des de fa temps.
El conclave celebrat ahir, i sobretot el de la pròxima assemblea general, ha de servir a Podem per desfer alguns dels nusos que comencen a estrènyer-li el present i amenaçar-li el futur. El primer d'ells és, sens dubte, la qüestió del lideratge. El fraternal pols de Pablo Iglesias, secretari general, amb Íñigo Errejón, secretari polític (més la presència organitzada dels anticapitalistes de Miguel Urbán), tindrà en el conclave del mes de febrer un escenari ideal per posar a cadascú al seu lloc i evitar un xoc de trens que podria fer descarrilar tot un projecte. Les crides a la unitat amb les quals Iglesias va obrir ahir el comitè, exigint la desaparició dels blocs i corrents interns, no va ser precisament la millor carta d'invitació als discrepants, com ho va demostrar la urgència de la resposta d'Errejón assenyalant que la uniformitat consisteix a «articular la diversitat».
El primer desafiament dels podemistes ha de ser evitar comportaments que ells mateixos han adjudicat a les formacions polítiques de la casta i que amb tant d'afany han denunciat. I la lluita pel cabdillatge és sens dubte un estigma de la vella política. La segona assemblea de Podem, la de la refundació després de la primera fundacional, hauria de ser un fòrum real i creïble de debat d'idees i programes abans que no pas de lluita descarnada pel poder. Les últimes topades conegudes -en això sí que se'ls ha d'agrair la transparència de la qual altres defugen- no ajuden a l'optimisme però la carrera encara és llarga. Amb el PSOE en mans d'una gestora, i malparat després de recolzar el Govern de Rajoy, Podem juga ara les seves cartes per ajudar a la rehabilitació d'un espai d'esquerres democràtic que combati el desencant d'amplis sectors de la societat espanyola.
