ERC s'imposa

L’enquesta que avui publica EL PERIÓDICO aporta una visió amb força titulars de la situació, a dia d’avui, de les diverses forces polítiques a Catalunya. La principal novetat és la força amb què ERC s’imposa a la resta de partits. Si bé des de ja fa temps lidera les preferències dels catalans, és la primera vegada que es desmarca en més de 10 punts i 30 diputats respecte a la força política que li va al darrere. 

La fortalesa d’ERC s’explica perquè la majoria dels votants de Junts pel Sí del 2015 prefereixen els republicans al PDECat, la vella Convergència. També, perquè una bona part dels de la CUP podrien acabar a les files republicanes. Una altra dada a destacar és que Ciutadans  perd la segona posició a favor del PSC. Els socialistes milloren i trenquen la tendència a la baixa característica dels últims anys. L’avanç coincideix amb una notable millora en la valoració de Miquel Iceta. La dada és rellevant si tenim en compte que des del 2009 cap líder socialista assolia l’aprovat.

Catalunya Sí Que Es Pot / En Comú Podem apareix per darrere de Ciutadans i, tot i que progressa, no s’erigeix com a alternativa. És molt probable que la poca concreció encara de l’oferta electoral afecti negativament les expectatives, a dia d’avui, d’aquesta formació política. Tant Colau com Domènech aproven, per bé que els que els veuen com a bons candidats a la Generalitat són menys que els que opinen el contrari.

El PDECat, l’antiga Convergència, apareix molt afeblida en intenció de vot. El Partit Demòcrata Europeu Català ocuparia el cinquè lloc en vots i obtindria entre 15 i 17 escons. A hores d’ara aquesta formació recull menys d’un terç dels votants de Junts pel Sí el 27-S. Tampoc rendibilitza la bona imatge de Carles Puigdemont considerat per la majoria un bon president i el líder polític més ben valorat després de Junqueras. 

SEMBLA QUE LA CUP S’ESVAEIX

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La CUP retrocedeix, és la formació amb una fidelitat de vot més baixa i pateix una important fuga de vots cap als republicans. Hi ha la possibilitat que la coincidència del treball de camp de l’enquesta amb un moment de forta presència mediàtica reivindicant polítiques de desobediència i d’enfrontament al govern hi tingui alguna cosa a veure. En qualsevol cas, l’aprovació que generaven la legislatura passada, simbolitzada en David Fernández com el polític més ben valorat a Catalunya, sembla que ara s’ha esvaït.

De fet, el Partit Popular és l’únic que mantindria uns resultats similars als del 2015. Amb tot, les dades reflecteixen una situació de notable incertesa i expectació. La majoria d’electorats presenten uns graus de fidelitat relativament baixos i nivells d’indecisió alts. La qüestió independentista centra el debat i bona part de les preferències electorals i, a pesar dels moviments, els blocs es mantenen inamovibles. De fet, des del 2012 aquest tema divideix l’electorat en dues parts gairebé iguals. El seu impacte sobre el mapa electoral és evident i ho continuarà sent fins al seu desenllaç. L’escenari electoral queda pendent, doncs, del procés.