Alep com a conflicte global

La mort de l'ambaixador rus a Ankara agreuja la tensió del conflicte a Síria però no deteriora les relacions entre Rússia i Turquia

3
Es llegeix en minuts

L’assassinat de l’ambaixador rus a Ankara agreuja encara més la tensió que flueix d’Alep. En una primera fase, el conflicte sirià va ser una revolta contra el règim encoratjada pels Estats Units i els seus aliats; en una segona fase ha sigut una guerra civil sufragada pels EUA i els seus aliats, per una part, i pels aliats de Síria, és a dir Rússia, l’Iran i Hezbol·là; i ara, l’assassinat d’Andrei Karlov apunta a una globalització del conflicte més acusada.

Les relacions entre Rússia i Turquia han passat per diferents fases des de l’inici de la revolta siriana el març de 2011. El moment més greu, el novembre del 2015, es va produir quan Turquia va abatre un caça rus que va violar lleugerament el cel turc a la frontera amb Síria. Però, des d’aleshores, Vladímir Putin i Recep Tayyip Erdogan han suturat les seves ferides i han donat un considerable impuls a les relacions.

L’assassinat de Karlov sens dubte suscitarà noves tensions amb Moscou, però Putin pot comprendre que Ankara no té cap interès a torpedinar les relacions bilaterals. Al contrari, Erdogan ha donat mostres en els últims mesos, després de conduir Turquia a un verdader cul de sac diplomàtic, de tenir una voluntat ferma de normalitzar els vincles amb Rússia i amb altres països de la regió, incloent-hi Israel.

És cert que Turquia és membre de l’OTAN i això pot suggerir que les relacions entre Ankara i Moscou són necessàriament dolentes, però la realitat dels conflictes regionals fa que turcs i russos comparteixin nombrosos interessos i que aquests interessos siguin fins i tot més pròxims que els que Ankara té amb altres capitals europees, on es rep amb gran fredor, amb més fredor encara que a Moscou, els representants turcs.

APEL·LACIONS A DÉU

Els crits de l’assassí per reivindicar l’atac amb apel·lacions a Déu i justificant l’atemptat com una venjança contra la intervenció de l’exèrcit rus a Alep té una primera lectura que explicaria els fets com una acció islamista. No en va, una part significativa de la població turca, que és sunnita, sent simpatia pels islamistes que han combatut a Alep contra l’exèrcit de Damasc i Rússia.

Certament, pot ser una acció espontània, encara que no s’ha de descartar que hagi sigut preparada per algú, o com Moscou va dir ahir a la nit, és necessari arribar fins a qui ha ordenat l’atemptat, suggerint que al darrere pot haver-hi una organització o un país. Els grups islamistes històricament han estat infiltrats per serveis d’intel·ligència del Pròxim Orient i d’altres països. El mateix Front per a l’Alliberament del Llevant (fins fa poc Front al-Nusra, braç d’Al-Qaida) és l’organització que ha dirigit la resistència a Alep i és un grup amb unes senyes d’identitat molt confuses i que manté vincles amb països com l’Aràbia Saudita i Israel (els seus milicians van rebre tractament mèdic israelià).

UN INCIDENT MÉS

La capsa de Pandora que els EUA van obrir amb la invasió de l’Iraq el 2003, i que ha destruït aquell país per mitjà de moviments islamistes, és la mateixa capsa de Pandora que els mateixos agents han obert a Síria. L’assassinat de l’ambaixador Karlov és a penes un incident més, certament greu, que revela fins a quin punt es pot perdre el control sobre una situació caòtica que s’ha creat gairebé deliberadament.

Notícies relacionades

L’agenda de països com els EUA, l’Aràbia Saudita, Qatar o Turquia, és tan clara com l’agenda de Rússia o l’Iran. La ingerència de tots ells és responsable del que ha passat a Ankara. El més greu és que no s’entreveu cap solució ja que encara que Baixar al-Assad hagi conquistat Alep, els aliats dels gihadistes no  modificaran la seva posició.

Desbaratar els plans dels gihadistes no és tan senzill com despertar-los i alimentar una guerra civil. Les relacions entre Ankara i Moscou no es deterioraran per aquesta mort que només assenyala la gravetat d’un conflicte al qual no es veu solució, ja que solament un ingenu pot pensar que una hipotètica renúncia d’Assad ho resoldrà tot.