La religió i els poders públics
El nacionalcatolicisme no acaba de morir
Els privilegis per part de l'Estat estan salvant l'Església catòlica en la crisi profunda en què està sumida
esala36111248 fotodeldia gra010 madrid 31 10 2016 el reelegido presid161207185151 /
Després de 40 anys de democràcia i unes quantes transicions, a Espanya el nacionalcatolicisme no acaba de mo-
rir i el laïcisme no acaba de néixer. La responsabilitat dels dos fenòmens és compartida a parts iguals pels diferents governs de dretes, de centre i d’esquerra, que no van fer els passos adequats per enterrar el model nacionalcatòlic i crear un Estat laic. Una responsabilitat no menor li correspon a la jerarquia catòlica, que, des del principi, va exigir conservar bona part dels privilegis del franquisme, començant per la referència a l’Església catòlica a la Constitució del 1978 i seguint amb els avantatjosos beneficis en camps fonamentals com l’educació, les exempcions fiscals, la dotació econòmica, els béns culturals eclesiàstics, l’atenció a les Forces Armades...
JURAMENTS AMB BÍBLIA I CRUCIFIX
Aquests beneficis van quedar plasmats en els acords amb la Santa Seu del 1979, que establien una clara discriminació de les altres confessions religioses. En aquest terreny és innegable la complicitat dels successius dirigents eclesiàstics i dels successius governs que, o bé van aprovar aquells acords, o bé no els han denunciat. Són aquells privilegis els que estan salvant l’Església catòlica en la crisi profunda en què està sumida.
Ni el Rei és constitucionalment catòlic, ni l'Església catòlica és teològicament monàrquica
Avui segueixen donant-se manifestacions de nacionalcatolicisme i de resistència al laïcisme. Una va ser el jurament de Mariano Rajoy i d’11 dels seus 13 ministres a la Zarzuela al prendre possessió dels seus càrrecs reconeixent a la Bíblia el mateix rang que la Constitució i amb presència del crucifix, cosa que venia a legitimar la política del Govern del Partit Popular. Aquella estampa confessional ens retrotreu a èpoques que crèiem superades. La segona manifestació nacionalcatòlica va ser la presència d’una delegació oficial de les tres institucions de l’Estat (nacional, autonòmica i municipal) al Vaticà en la imposició del capel cardenalici a l’arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro.
¿NOVA ALIANÇA ENTRE EL TRON I L'ALTAR?
Ni el Rei és constitucionalment catòlic, ni l’Església catòlica és teològicament monàrquica. I, no obstant, al novembre Felip VI va visitar oficialment, en qualitat de cap d’Estat, la Conferència Episcopal Espanyola pel 50è aniversari de la seva creació. Va estar acompanyat per la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, que va copresidir l’acte. En el seu discurs el Rei va elogiar l’activitat caritativa i assistencial de l’Església catòlica, i el president de la CEE, Ricardo Blázquez, va expressar lleialtat a la Monarquia i va demanar a Déu benediccions per a la família reial. D’acord amb el caràcter oficial d’aquella visita podem estar davant d’una reedició de l’aliança entre el tron i l’altar, dues institucions no democràtiques i patriarcals, ja que, per una part, el cap de l’Estat espanyol no és elegit per la ciutadania i l’home té preferència sobre la dona per accedir al tron, i per una altra els bisbes no són elegits per la feligresia catòlica ni les dones poden accedir al sacerdoci i a l’episcopat.
