Avui arriben els bàrbars
¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida? / Diu que els bàrbars avui seran aquí». Ja estan arribant, els tenim aquí, en aquelles velles fronteres, rere d’aquells nous murs, arrossegant-se com bàrbars que són des dels seus bàrbars països d’origen. Ni tan sols són humans, són xifres, titulars, refugiats, fluxos migratoris, arguments de vot. Quina barbaritat, això dels bàrbars.
Però ja vénen, ¡doneu l’alarma! «Arribaran avui», quina por, igual que en l’extraordinari poema de C. P. Kavafis que Edicions del Cal·lígraf acaba d’editar, en traducció de Carles Riba, en els Poemes (en castellà existeix la traducció de Luis Alberto de Cuenca, Esperando a los bárbaros, que acaba de llançar, il·lustrat, Reino de Cordelia). Podrien llegir-lo, aprendre de la història, de l’art, de la poesia, la gent del fòrum podria llegir aquest llibret i comentar-lo, però és més fàcil cedir a aquella por esperonada, alimentada, vergonyosament instrumentalitzada.
¿Com ens hem de posar a llegir? ¡Si arriben els bàrbars! I això que el llibre és breu, res, uns quants versos i dibuixos. Perquè posats a fer, que bojos, el fòrum podria escoltar Zygmunt Bauman, el mestre polonès que en lloc d’udolar amb la resta s’ha posat a estudiar el tema amb lucidesa en l’imprescindible Desconeguts a la porta de casa, publicat per Arcadia (castellà a Paidós). Però és que Bauman cita Isop, Kant, Kafka, Hobsbawm, i contraposa hostilitat i hospitalitat, i diu que només hi ha dues vies, una «cap al benestar cooperatiu» i una altra «cap a l’extinció col·lectiva». Pobre Bauman, dient coses assenyades quan arriben els bàrbars.
Notícies relacionadesPerquè arriben, encara que Mathias Enard s’entesti a recordar el nostre deute amb ells al Goncourt Brúixola, una obra mestra, un novel·lassa descomunal. Arriben, sí, i a l’editorial Icaria no deixen d’analitzar-ho, amb Cartas sirias desde Grecia, amb Disparen a los refugiados, amb tants títols necessaris que ens distreuen de l’important. De l’arribada.
¿Ho veieu? De tant parlar-ne ja han arribat, els bàrbars, avui. Els tenim aquí, a casa, molts governant. ¿Els bàrbars? No cal esperar: som nosaltres.
