Cansen
Els periodistes tenim molt a millorar, però també ens veiem sepultats pel fang de polítics que, si poguessin, ens redactarien les preguntes i la interpretació de les respostes
En aquesta boja deriva en què estan posats els autodenominats representants de la nova política, amb intents gens dissimulats de silenciar el dissident, no podien faltar les recriminacions a la premsa. En realitat, i encara que els dirigents d’aquestes formacions no se’n vulguin adonar, estan envellint prematurament.
Aquest dilluns va sortir Albert Rivera en roda de premsa per comentar els nous estatuts de Ciutadans que, entre altres coses, proposen castigar aquells que amb les seves manifestacions «menyscaben el bon nom del partit». Traducció: actuar contra els que se surtin de la línia oficial. És a dir, laminar la crítica interna. Una periodista de La Sexta va preguntar què significava exactament això i va posar com a exemple un tuit de Juan Carlos Girauta, en què engegava gràficament un tuiter que es posés els seus retrets pel cul. ¿Suposa aquest tuit un menyscapte de la imatge del partit o donat que no inclou una crítica a Rivera no es considera tan greu? Aquest dirigent de Ciutadans, de natural fi i subtil, era present a la sala de premsa i es va acostar a la reportera al finalitzar la compareixença. Girauta li va dir: «Preocupa’t dels partits als quals la teva cadena promociona». I això 48 hores després que el seu líder estigués en una entrevista en 'prime time' a' La Sexta Noche'.
No és la primera vegada que el diputat taronja critica públicament la cadena d’Atresmedia. Quan Jordi Évole va gravar el cara a cara entre Rivera i Pablo Iglesias, va denunciar que el periodista havia apagat l’aire condicionat perquè el líder de Ciutadans sués, com si fos l’únic susceptible a la calor.
SUANT COM CAMACHO
És veritat que va acabar l’entrevista com si fos José Antonio Camacho, però resulta delirant atribuir-li aquesta intenció a Évole. Qualsevol prefereix estar fresc excepte segurament el tècnic de so, per a qui aquell dia l’aixella devia ser el mal menor enfront del soroll de l’aparell de l’aire condicionat.
Ciutadans es queixa quan el critiquen, com fan PP i PSOE des del principi dels temps. Com podem oblidar que, segons Rafa Hernando, som «hienes». Tampoc Podem se salva d’aquest vici. De fet, en una de les cartes que ha intercanviat recentment Iglesias amb Errejón, retreia al seu número dos que compti amb el favor dels mitjans. En realitat, sonava a queixa tenyida de certa enveja. Per alguna cosa els periodistes parlamentaris van donar fa uns dies a Iglesias el premi càstig per a la premsa, perquè qualsevol crítica o retret a Podem és per a ell fruit de «la màquina del fang».
Notícies relacionades
Els periodistes tenim moltes coses a millorar, però també ens veiem sepultats pel fang d’aquells que, si poguessin, ens redactarien les preguntes i la interpretació de les respostes. Cansen.
