Les dones i el Constitucional

Davant la renovació parcial  dels integrants del Tribunal Constitucional (TC), l’escassa presència de dones com a magistrades fa que la Red Feminista de Derecho Constitucional parli d’«anormalitat democràtica», de compliment parcial de la normativa en matèria d’igualtat i de falta de voluntat política. Des de l’Associació de Dones Jutges d’Espanya es parla de «sostre de vidre» en les cúpules de tots els poders i més en aquells on es prenen «decisions que belluguen el món» i de falta d’«equilibri» en la representació de dones i homes. Sens dubte, importants referències a tenir en compte quan la Constitució ha complert 38 anys de vigència i des de certs sectors es parla de la necessitat d’una revisió i/o una reforma constitucional. Un canvi constitucional no pot mantenir-se aliè o cec al gènere. La democràcia exigeix paritat en la representació i en la presa de decisions en totes les esferes d’interacció social i, per descomptat, en l’àmbit constitucional.

La posició o situació de les dones 'en' i 'davant' del TC no és una qüestió menor atès que és l’articulador de l’anomenada justícia constitucional i que s’ha erigit com el màxim intèrpret constitucional. Des del punt de vista de la tutela dels drets fonamentals i del reconeixement de la subjectivitat jurídica i política dels subjectes, el TC s’erigeix en l’última instància a nivell nacional capaç de garantir i fer plenament efectius els drets i les llibertats amb una incidència directa en la vida de les persones i, per tant, en la vida de les dones.

Les dones al TC estan infrarepresentades. El primer TC (1980) va estar format per 11 magistrats i una sola magistrada (a proposta del Senat). En la tercera renovació parcial del TC (1989) les dones van desaparèixer. Fins al 1998 (sisena renovació parcial) cap magistrada va tornar a formar part del TC. El 2001 (setena renovació parcial) entra una nova magistrada al TC i es produeix un fet insòlit: dues magistrades alhora, una situació que es manté fins avui. No obstant, davant la pròxima renovació parcial del TC (a proposta del Senat) els riscos d’involució són més que evidents.

Més encara: només una dona ha sigut presidenta del TC durant tots aquests anys. Mai una dona ha format part del TC a proposta del Consell General del Poder Judicial ni del Govern. Només cinc dones d’un total de 60 persones han format part del TC. Mai el TC ha complert amb el percentatge 40%-60% que marca el «principi de presència i/o composició equilibrada». 

Des del punt de vista de la posició-situació de les dones davant el TC toca ressenyar: la tímida evolució jurisprudencial en igualtat constitucional prenent com a referent normatiu el mascle; el no reconeixement de dos subjectes igualment diferents, mentre el TC s’instal·la en la indiferenciació jurídica de les diferències; i l’absència d’una redefinició constitucional del subjecte persona i d’una resignificació de la categoria sexe que impliqui diferència mútua dels subjectes de drets sense necessitat d’un patró de referència en el qual encaixar-se.

L'EXPERIÈNCIA DE LES DONES

Notícies relacionades

Rajoy s'enfronta a la renovació del TC a l'inici de la legislatura

Twitter era una cerveseria de Múnic

El TC, davant la seva renovació parcial, ha d’incorporar dones. No només per mandat legal sinó pel pes simbòlic i perquè la justícia constitucional necessita l’experiència de les dones que ocupen (i han ocupat) llocs i espais i amb narratives pròpies. Òbviament, incorporar la seva experiència a l’hora d’interpretar i aplicar el text constitucional suposa apostar pels coneixements situats des de l’esfera jurídico-político-constitucional. 

Resultaria com a mínim sospitós que els parlaments autonòmics i el mateix Senat no fessin cap cas d’aquesta demanda. Més encara quan estan pendents algunes resolucions del TC de molt calat per a la subjectivitat jurídica i política de les dones, com el recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs. Com assenyala la jurista Alda Facio, «per als homes l’embaràs o la seva interrupció és un problema abstracte perquè no hauran mai d’enfrontar un avortament des del seu propi cos». La rotunditat de l’afirmació permet asseverar que és aquesta falta de corporeïtat sexual en el reconeixement de la subjectivitat jurídica i política dels subjectes la que determina que els drets de les dones hagin sigut els definits per i per a homes. I així estem…