L'Erasmus espanyol

Reforçar la «cohesió nacional» i formar joves més «emprenedors, emancipats i solidaris» són, segons la ministra Dolors Montserrat, els objectius de l’Erasmus espanyol que el Govern vol promoure entre joves de 14 a 18 anys que cursen tercer d’ESO i segon de batxillerat. La iniciativa, si es fa l’esforç d’obviar el pòsit de l’estil «espanyolitzar els nens catalans» que conté, pot ser positiva en termes de coneixement mutu i generar experiències personals entre els alumnes, a l’estil del popular programa europeu. Però el Govern farà bé d’escoltar les advertències de pedagogs i educadors, que avisen que serà molt important centrar esforços en àmbits com el de l’acollida dels alumnes. A diferència del programa universitari, en aquest cas es tracta de menors d’edat que viuran un curs escolar allunyats de les seves llars i del seu entorn social, quan a aquestes edats el grup és molt important. El programa haurà de vetllar per l’acollida, l’acompanyament i el correcte desenvolupament educatiu dels menors. L’Erasmus espanyol també corre el risc de tenir destinacions molt atractives (grans ciutats com Barcelona i Madrid) i, en canvi, altres de menys sol·licitades i que aprofundeixi desigualtats per renda de les famílies.

També s’ha d’evitar que els menors siguin utilitzats en un problema polític. La «cohesió nacional» d’Espanya no se solucionarà compartint batxillers, sinó amb valentes decisions polítiques.